ANTONIO MACHADO
I el 22 de febrer també és l’aniversari de la mort del poeta Antonio Machado. Va néixer a Sevilla i va morir a Cotlliure on, prop del mar, hi ha la seva tomba. Durant uns anys va fer estada a Segovia, y la casa on va viure, ara és un museu. Com que és un dels meus poetes preferits en llengua castellana, li vull fer un petit homenatge amb aquests fragments d'alguns dels seus poemes:

*Todo pasa y todo queda
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos
caminos sobre la mar.

*Al andar se hace camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a cruzar.
Caminante no hay camino,
sinó estelas en la mar.

*He andado muchos caminos,
he abierto muchas veredas,
he navegado en cien mares
y atracado en cien riberas.

*Yo voy soñando caminos
de la tarde, las colinas
doradas, los verdes pinos
las polvorientas encinas...
A donde el camino irá?

*Dice una voz popular:
¿Quien me presta una escalera
para subir al madero
para quitarle los clavos
a Jesús el Nazareno?

En su tumba reza el siguiente epitafio:

*Y cuando llegue el último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontrareis a bordo ligero de equipaje
casi desnudo, como los hijos del mar.

El poeta català Miquel Martí i Pol, li va dedicar aquestes sentides paraules:

No t’he dut flors, Antonio, t’he portat
un silenci amorós, per no interrompre
el teu íntim diàleg amb la mort
que fa tants anys que dura.Compartir-te
ha estat deturar el temps, per retrobar-me
més ingenu que mai i amb un sanglot
a flor de pell com una criatura.
No t’he dut res Antonio, però estimo
més que abans aquest mar que m’ha vist créixer
i prop del qual confio morir
dençà que he vist que tu m’hi acompanyaves

A la butxaca del seu abric si va trobar un últim vers:

" Estos días azules y este sol de la infancia"

M. Roser Algué Vendrells