Subscribe:

dimecres, 14 d’octubre de 2009

LA CASTANYERA

Sembla que, per fi, la tardor comença a treure el nas. Alguns arbres ja van pintant les fulles de colors, les aus migratòries es van aplegant per emprendre la llarga volada, el bosc fa olor de bolets, els matins i els vespres ja fresquegen, el cel ens regala unes postes de sol fantàstiques... tot plegat ens porta una oloreta que ja haviem mig oblidat: l'olor de les castanyes torrades i, és clar, això vol dir que aviat tornaran les castanyeres, una tradició ben bonica. Jo vaig fer-li una auca, a la castanyera, que els nens i nenes van il·lustrar. A veure si us agrada.



Des d’un bosc de castanyers
amb salut i amb alegria,
us vinc a veure cada any
quan s’acosten aquests dies.

Em llevo de bon matí
i vaig recollint castanyes,
que ja han madurat per fi,
aquí dalt de la muntanya.

M’ajuden els esquirols,
els ocellets m’acompanyen
i un conill que va tot sol
i un cargol que treu les banyes.

De darrera d’un arbust
surten petites orugues,
que fent fileres recorden
les corrues de formigues.

Us porto l’olor del bosc,
dels bolets i de la molsa,
dels arbres i dels matolls
i tot el que el vent espolsa.

De castanyes ben torrades
heu de fer-vos un bon tip;
si les mengeu ben pelades
us faran més bon profit.

Canteu cançons i balleu
la dansa de la castanya,
jo també la ballaré
aquí , a la meva muntanya.

Que tot us vagi molt bé...
Adéu siau, fins l’any que ve!!!


BONA CASTANYADA
M. Roser Algué Vendrells

8 comentaris:

  1. Una poesia molt bonica, felicitats.
    Aviat ve la diada de la castanyada, tot sants el dia dels difunts...
    Ja he vist alguns que altres moniatos,i a les pasteleries ja venen panellets.
    de bolets jo en vaig trobant, i cargols poquets perquè no plou i no surten a passejar.

    ResponElimina
  2. Hola Imma, ara si que ja tenim la tardor aquí, aquest matí quan he sortit de casa feia una bona fresca.
    Saps que fa molt de temps que no he vist? parades de castanyes. Recordo les paperines amb castanyes ben calentones que t'escalfaven les mans i et perfumaven amb la seva olor...
    Gràcies per visitar-me i molts petons,
    M. Roser
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Avui és el primer dia que he notat la fresca. Ja era hora.
    Tinc un nen de 2 anys i li llegeixo poesies, costa trobar-ne de maques. Amb el teu permís m'agradaria copiar-me la teva per a llegir-li ara que a P2 també tracten el tema de la tardor i la castanyada.

    ResponElimina
  4. Gemma, no només tens el meu permís, sinó el meu agraïment. Em fa feliç que els meus poemes agradin i algú els pugui utilitzar, i en pugui gaudir.
    Que bonic que li llegeixis poemes al teu fill, és la llavor de la sensibilitat i la tendresa.
    Petons per a tu i pel teu nen.
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Hermosa tierna y natural asi es tu poesía, como lo debe ser tu alma...
    me ha encantado realmente y amo tanto la montaña como el mar creo que no podria elegir entre ambas opciones o si un mar con montañas jajaj
    un abrazote

    ResponElimina
  6. O una montaña con mares...Hola Mónica, tu siempre tan dulce en tus comentários. Grácias. A mi también me gustan ambas cosas, aunque el mar lo descubrí a los dieciocho...Hoy, que hacía un día espléndido, he ido a dar un paseito por la playa. Y mañana lo daré por la montaña.
    Un abrazo grande.
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Feia dies que no visitava el teu blog i m'he trobat moltes sorpreses agradables. M'encanta aquest poema, el recullo per la biblioteca, ja en tinc uns quants dels teus que trobo preciosos per llegir als nens i nenes.

    ResponElimina
  8. Conxi, m'encanta retrobar persones al blog, i em fa il·lusió que els meus poemes us siguin útils.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina