POETESSES D'ESPLUGUES

El passat mes d'abril, l'Associació de dones de la Plana amb motiu dels seus vint-i-cinc anys d'existència, va fer un homenatge a les "poetesses" d'Esplugues, i com que a mi me'n consideren, també em vaig sentir protagonista de la vetllada.

Varem ser sis, les afortonades: Paula Figueres, M. Rosa Buigues, Roser Brillas, Caterina Brillas, l'Eulalia Fàbregas i jo. Algunes de les sòcies van recitar un poema de cadascuna de nosaltres i, mentre, en una pantalla sortia la nostra foto. També es van recitar poemes de poeteses que havien destacat per la seva lluita a favor dels drets de les dones.

Tot va ser molt emotiu, però a mi m'esperava una sorpresa. Jo vaig escriure la lletra d'una habanera i m'hi va posar música el compositor i folklorista sudamericà, Tito Corona. Mai ningú l'havia cantada, però resulta que un grup de dones de l'associació, la van assajar i al final de l'acte, la presentadora va anunciar "l'estrena mundial" de l'habanera de la Roser Algué. Fins i tot van fer cantar la tornada al nombrós públic assistent. Jo no sabia on mirar, però la veritat és que va quedar d'allò més bé i tothom em va felicitar. Em vaig sentir molt valorada i la meva autoestima ho va agrair. Algunes corals del poble van dir-me que l'inclourien al seu repertori.

La vida, de vegades, ens proporciona petits plaers que ens fan sentir molt bé.

FIDELITAT

Quan el fred grogueja
la blavor del cel,
el mar fa una dansa
de color de mel.

Peixos i sirenes
es donen les mans
i enfilen rotllanes...
collarets brillants.

Les barque de vela
tapen l'horitzó;
vora el mar somnia
un vell pescador.

Roseta, la barca,
companya fidel,
de vogar cansada
s'ha tornat estel.

Tota ella tremola,
pintada d'enyor
i es mira amb tendresa
el seu vell patró.

Al matí, a trenc d'alba,
el baixa a buscar
i amb un rem de lluna...
orsen cel enllà.

Les barques de vela...

M. Roser Algué Vendrells