MATINADA

És a trenc d'alba d'un dia de primavera que ja s'endevina màgic. Surto de casa deixant enrera el poble, mig adormit encara. Passo vora una masia i els lladrucs dels gossos que em miren encuriosits, em donen el bon dia. M'endinso en la verdor. El camp és com un gran mar, on treuen el cap infinitat de flors, com les primeres violetes, que escampen arreu la seva olor. M'assec damunt l'herba. Tinc les mans xopes de la rosada que brilla amb els primers raigs de sol, talment un gran mirall sortit de l'encantament d'una fada. Miro al meu voltant. Estic sola. Només jo i la natura. Tanco els ulls un instant. Tot és pau...però no silenci. Sento dringar suaument les esquelles dels ramats que pasturen, mandrosos, en un camp a prop meu. Els ocells m'acompanyen amb el seu concert matinal i anuncien amb joia el despertar d'un nou dia. Arreu, tot parla de vida. Vull marxar i no puc; la terra m'atrau. M'és difícil trencar l'encant d'aquest instant màgic. Finalment, reprenc el camí amb la il.lusió i l'esperança, de reviure aquests moments moltes altres matinades.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

MATINADA és un poema del meu llibre PETITESES. He volgut probar com seria en forma de prosa poètica i trobo que queda bé. Espero que us agradi.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

M. Roser Algué Vendrells