Petiteses és el títol del Blog i del meu llibre de poemes.
A la vida, ens passen poques coses realment importants i, si alguna vegada tenim la sort de tocar el cel amb la punta dels dits, és com un esclat de focs d’artifici que ens enlluerna, però finalment s’esvaeix deixant una estela de polsim de nostàlgies.
Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant. És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries. Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d’il.lusió a les nostres vides
Jo sempre he estimat la poesia; ara bé tinc molt clar que sentir-se poeta no és només fer versos... és, sobretot una actitud davant la vida. És un fer camí, observant i captant els missatges de tot allò que ens envolta, sense perdre’ns cap detall de la vida que passa a prop nostre i que, d’alguna manera, ens va enriquint per després poder transmetre als altres un borrall de sensibilitat.
I faig meva l’expressió amb que algú, potser sense ser-ne conscient, va plasmar aquesta filosofia:
“ APRENDRE A MIRAR, ÉS APRENDRE A ESTIMAR “
M.. Roser Algué Vendrells
A la vida, ens passen poques coses realment importants i, si alguna vegada tenim la sort de tocar el cel amb la punta dels dits, és com un esclat de focs d’artifici que ens enlluerna, però finalment s’esvaeix deixant una estela de polsim de nostàlgies.
Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant. És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries. Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d’il.lusió a les nostres vides
Jo sempre he estimat la poesia; ara bé tinc molt clar que sentir-se poeta no és només fer versos... és, sobretot una actitud davant la vida. És un fer camí, observant i captant els missatges de tot allò que ens envolta, sense perdre’ns cap detall de la vida que passa a prop nostre i que, d’alguna manera, ens va enriquint per després poder transmetre als altres un borrall de sensibilitat.
I faig meva l’expressió amb que algú, potser sense ser-ne conscient, va plasmar aquesta filosofia:
“ APRENDRE A MIRAR, ÉS APRENDRE A ESTIMAR “
M.. Roser Algué Vendrells
Trobo que t'ha quedat molt bé i els teus articles són interessants. Continua treballant que estic segura que molts seguirem les teves aportacions
ResponEliminaEstimada Mª Roser, per fi el teu bloc! Gràcies per ser-hi en aquest mon interactiu. Internet es una eina molt profitosa pels que ens agrada gaudir de les lletres. Jo ara gaudeixo de les teves i espero que els lectors del meu espai puguin accedir al teu i gaudir-ne igualment.
ResponEliminaUna forta abraçada i ens seguirem!
Montse.