Subscribe:

diumenge, 15 de maig del 2022

TEMPS DE PLUJA
(2009)

Després d'uns dies de pluja el cel encara és gris.(Es pot aplicar a la primera quinzena del mes de maig) Les nuvolades s’arrosseguen i, a l’horitzó es confonen amb el mar, fins al punt que, algun vaixell que s’intueix en la llunyania, és difícil saber si navega per l’aigua o pels núvols. Si dirigeixo l’esguard cap el cantó de la muntanya puc veure tota la gamma de verds, enlluentits encara per les gotes de pluja, que brillen com perles del collaret d’alguna dama d’aigua. El verd maragda, el verd mar, el verd de pins i alzines, fins i tot m'ha semblat veure el verd de l'esperança...I cap a la plana, destaquen com taques platejades els poblets mig amagats dins la boirina que mandroseja ronsejant, per no desaparèixer esfilagarsada, com una etèria cabellera rosa.

Al meu entorn, les bestioles del camp treuen el cap arrecerades dins els seus caus, per assegurar-se que el perill ja s’ha esvaït.

De sobte un núvol s’esquinça i un raig de sol travessa l’humit paisatge. Aleshores tot es transforma, és com quan després d’una nit fosca, obres la finestra i de cop, t’adones que ja és de dia. Ara tot renaixerà amb força assaonat per aquesta pluja, que ha netejat l’ambient de tota mena de partícules negatives.Tot plegat fa pensar en la sensació de pau que sents després de deixar anar un devessall de llàgrimes, quan algun neguit t’havia aclaparat. I si, finalment ,al mig de la plana, apareix un arc de Sant Martí, és que la natura ens fa un regal perquè sap que l'estimem i vol que tinguem somnis de colors! 

( Culturàlia ) 
 
M. Roser Algué Vendrells

18 comentaris:

  1. Quina meravella de post M.Roser!
    És un text molt poètic amb un final molt ben trobat, la imatge també és molt adient.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marta, estic recuperant posts antics amb diferents fotos...
      No sé perquè va durar un temps que tenia la inspiració a l'abast de la mà!
      Petonets, Marta.

      Elimina
  2. He passejat amb tu i torno a casa amb una sensació de pau immensa.
    Moltes gràcies per aquest bell text!.

    Aferradetes, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo estic molt contenta de que passegis amb mi, i si a sobre això et dona pau, que bé!
      Petonets, Paula.

      Elimina
  3. A mida que anava llegint he anat imaginant els paisatges i totes les descripcions que en fas. Un text molt ben construït amb una imatge ben bonica.
    Petonets, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això era una passejada per Collserola un dia després de una bona pluja...La foto com tot sovint, manllevada.
      Petonets, Núria.

      Elimina
  4. Boa tarde minha querida amiga M.Roser. parabéns pelo seu excelente texto. Obrigado pela visita e carinho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies amic Luiz, m'agrada molt la prosa poètica ...
      Ja veus que jo no poso gaires posts, però ho faig amb molta il·lusió!
      Que tinguis un bon cap de setmana.

      Elimina
  5. El mes de maig és un mes sorprenent. I encara que sigui de fa temps la teva descripció segueix essent molt valuosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'altre dia vaig està mirant els posts antics i alguns em fa gràcia recuperar-los...
      Que tinguis un bon cap de setmana, Xavier.

      Elimina
  6. Un bonic relat, Roser !.... les llàgrimes del cel que netegen la vall , com les nostres ens netegen els sentits....molt poètic i la il·lustració, molt adient !.
    Salut !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc una enamorada de la prosa poètica i si en puc recuperar algun posts dels primers que vaig penjar, em fa il·lusió...
      La foto com de costum, mela van deixar!!!
      Que tinguis un bon cap de setmana, Artur.

      Elimina
  7. Precioso. Y la imagen también.
    Petonets y feliz martes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Rocío...
      El texto es mio , la imagen no!
      Que tengas una feliz semana, petonets, M. Roser.

      Elimina
  8. M'has fet recordar uns dies molt feliços, M. Roser. Totes les sensacions de la pluja al jardí, i les olors de la terra molla, l'aire net... Gràcies per la teva sensibilitat. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Olga, no sé on vaig veure que havia estat el teu aniversari aquests dies, espero que en compleixis molts més, amb salut...
      M'agrada que hagis recordat temps feliços, que de fet són coses petites que ens arriben a l' ànima. Gràcies a tu per ser com ets.
      Bona nit Olga.

      Elimina
  9. Quina descripció més bonica, Roser! I bucòlica! Aquest reguitzell de verds del primer paràgraf s'acaben convertint en tots els colors de l'Arc de Sant Martí.
    Petonets, guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa, és que a mi m'agrada molt la prosa poètica, sempre dic que jo escric sobre flors i violes i romaní...
      moltes gràcies per les teves paraules!
      Bona nit Teresona.

      Elimina