Aquest post el tenia preparat des d'abans de Nadal, però l'ordinador, volia fer vacances abans d'hora, ara sembla que ja té ganes de treballar...
HIVERN
Que n'és de blanca
la neu novella,
dalt d'una branca,
del Pirineu...
J. Verdaguer.
QUE TOTHOM TINGUI UN BON ANY AMB SALUD, PAU, AMOR I LLIBERTAT !
M. Roser Algué Vendrells.
Que bé que l'ordinador torni a funcionar.
ResponEliminaLa neu és tan bonica que no m'estranya que inspiri a tants escriptors.
Bon any Nou amb molta salut i els millors desitjos per aquest any!
Torna a funcionar de tan en tan, em sembla que m'he n'hauré de comprar un de nou...Si que n'és d bonica la neu, mentre no faci estralls, jo he viscut a pobles on feia unes bones nevades cada any, ara aquí gairebé no neva mai.
EliminaPetonets, Marta.
Un bon poema per recomençar la feina. L'ordinador i el 2022,
ResponEliminaQue no s'atur la poesia.
I havia de ser amb un poema de Verdaguer...Aquest ordinador m'està demanan que el canviï!
EliminaBon vespre Xavie.
No hi ha mal que cent anys duri.
ResponEliminaCelebro que el teu ordinador s'hagi posat en marxa i puguem llegir-te de nou. Ens regales una preciosa foto de Nadal, acompanyada d'un gran poema. Gràcies!.
Bon any i salut!.
Aferradetes, Roser.
No canto pas victòria encara, perquè ahí no el vaig poder utilitzar.
EliminaFixa't que aquest és un post que tenia fet de fa dos mesos.
Petonets, Lluneta( aquests dies Lluna plena).
I que bé que l'ordinador ja hagi decidit acabar les vacances per tornar a gaudir de les teves imatges i poesia.
ResponEliminaUna fotografia molt hivernal amb unes paraules que, tot i que parlen de neu, escalfen el cor.
Molt bon any, Roser, petonets
L'ordinador encara fa el què vol, uuns dies em funciona i l'altre no.
EliminaUn amic va venir a mirar-se'l i me'l va netejar de virus, però segueix sense, anar a l'hora...
He volgut començar l'any amb un poema del meu admirat, Verdaguer.
Petonets, Núria.
Precioso, menos mal que el ordenador te dejó ponerlo.
ResponEliminaPetons.
Gràcias! No sé lo que le pasa a mi ordenador, creo que está pidiendo el relevo...
EliminaPetonets, Rocío.
Molt bon any per tu també, M.Roser! I pel teu ordinador també, si es porta bé!
ResponEliminaMoltes gràcies XeXu, em sembla que em cal un ordinador nou, que aquest ja té més d'una dotzena d'anys.
EliminaA veure si aquest any serà millor per a tohom!
Valia la pena recuperar aquest post.
ResponEliminaM'encanta aquest poema de Verdaguer.
Mai no és tard per desitjar Bon any. Una abraçada.
Espero que no sigui massa tard, perquè l'acabem de començar i tan de bo ho sigui un Bon Any...
EliminaVerdaguer és un dels meus poetes escriptors preferits, tot i que escrivia coses molt tendres, però també algunes una mica impactants com " En defensa pròpia"
Petonets, Carme.
Inspirats versos d'en Verdaguer, que també desitjo que ens inspirin a tenir un bony any a tots i a tu, la primera !.
ResponEliminaSalut !.
Moltes gràcies Artur salut i inspiració per a tothom...
EliminaQue tingis una bona setmana.
Boa noite minha querida amiga. As vezes isso acontece com o meu celular. Acho que já preciso de um novo. Uma semana com muita saúde e paz.
ResponEliminaBona nit Luiz. Moltes gràcies, em sembla que m'hauré de comprar un ordinador i un mòvil nou, perquè ja tenen més de 12 anys i darrerament sempre tinc problemes.
ResponEliminaBona nit, amic.
Boa tarde minha querida amiga. Bom final de semana.
ResponEliminaBona setmana per a tu, amic Luiz...
EliminaPetons.
Potser la setmana que ve ja no, però avui encara és actual, Roser, i el poema de Verdaguer, actualíssim.
ResponEliminaPetonets, bonica!
En Verdaguer és el meu poeta preferit...
ResponEliminaEl dimecres és la Candelera, a veure quin temps farà: Si la Candelera plora el fred és fora, si la Candalera riu, el fred és viu, tan si plora com si riu, el fred és viu!!!Em sembla que riurà, però ja fa ies que fa un fred que pela encara que faci molt de sol...
Petonets, Teresa.
Lindo post,meu notebook e o celular parecem que tem vida própria ,mas estou quase me convencendo que o problema sou eu rsss
ResponEliminaBeijos
Joelma
Hola amiga.
ResponEliminaEl meu móvil i el meu ordinador , també sembla que tinguin vida pròpia, sempre fan el què volen i ben segur que el problema sóc jo...
Petonets, Joelma.