Bon Nadal per a tu també M. Roser. Si entenem per "normal" el que segueix la norma, enguany no ho serà gaire. Malgrat tot, encara que els que som de família nombrosa no puguem reunir-nos al complet, hem d'intentar ser feliços.
Bé potser no està molt ben expresat, seria normal dintre de la no normalitat...Jo no em reuniré pas amb la familia, perquè seriem vuit, però hi ha el problema de la distància i de la ventilació, i seriem tres bombolles diferents...Jo tota sola, que no seria pas la primera vegada i ja ens ajuntarem quan tot estigui bé!!! Bones Festes, Xavier.
Moltes gràcies Luiz, que les Festes de Nadal siguin per tots el més normals possibles i que siguis feliç i ens regalis posts ben bonics. Bon Nadal, Luiz.
Bon dia M.Roser. Nosaltres tampoc celebrarem el Nadal com cada any, perquè som 4 bombolles i, hem decidit deixar-ho per l'any vinent. Com diu la dita: Val més prevenir que curar! Molts petons i una forta abraçada.
Nosaltres som 3 bombolles així que jo em quedaré soleta a casa per no fer anar malament els altres, perquè seria molt difícil mantenir les distancies i la ventilació i no passa res!!! Petonets per a tu també.
Molt Bon Nadal Roser! Encara que aquest any és com és... Tampoc podré reunir-me amb tota la família, només el dia de Nadal serem quatre (els que ens veiem cada dia). Per Sant Esteve ja seríem massa bombolles i més de deu, així que ja vam quedar no veure'ns aquest any. Un altre any serà. Una abraçada virtual (d'aquestes encara ens en podem fer)
Gràcies Núria i Bones Festes també per a tu...Jo aquest any soleta a casa, perquè seríem tres bombolles i resulta difícil mantenir les distàncies de seguretat i després la ventilació , que si fa fred no és gaire còmode, com dius tu esperarem l'any que ve... Petonets virtuals, també.
T'entenc molt bé, perquè jo també sempre estic sola i no ve d'un dia, ja ho celebrarem quan es pugui, nosaltres seríem tres bombolles, ho sigui que cal ser responsable. Bones Festes, bonica.
Nosaltres, com tothom, hem canviat completament els hàbits de tants anys. Seríem massa gent i massa bombolles. Un altre any ja tornarem als vells costums.
He sentit molta gent que pensa com nosaltres i que diuen que ja vindran altres Nadals...Si tothom ho fes així , les coses anirien millor! Bon Nadal per a tu també Carme!
Per a mi normal seria com cada any, aleshores es normal dins de la no normalitat...Que passeu també unes Bones Festes, suposo que al blog també li donareu algun extra, he, he.
Això mateix Montse, que tu tinguis també unes Bones Festes, com molt bé dius , dintre del què cap i sobretot salut, això que no falti... Petonets, virtuals.
També, molt Bones Festes per a tu, el més normals possibles dintre la no normalitat que ens ha tocat aquest any! Aquest any em va donar un cop de mà per fer la felicitació la meva reneboda Aina, que tot i només tenir deu anys, domina molt bé les noves tecnologies. Petonets, virtuals, Artur.
Bones festes, Roser! Normals o no, l'important és que les puguem seguir celebrant l'any vinent, amb salut i alegria. De moment a casa en tenim tot i que tampoc ens reunirem com altres anys. Toca prudència. Una abraçada, Roser!
Tens raó August, malgrat la no normalitat que no ens manqui l'alegria ni la salut! Que ja en vindran d'altres de Nadals...A més , jo ja estic acostumada a estar sola, dons un dia més, no passa res!!! Petonets virtuals, August.
Boa tarde minha querida amiga. Meu presente de Natal é a sua amizade. Saiba que você tem um grande amigo carioca. Um Feliz Natal do fundo do meu coração.
S'agraeix igual Teresa...Esperem que l'any vinent sigui una mica més agradable per a tothom i la salut guanyi! Que no t'abandoni la inspiració, guapa, petons.
Les grans "petiteses", M. Roser, són les que ens fan més feliços, i es possible que en trobem moltes, a la vida. Perquè les que en diem "grandeses" poques vegades són a l'abast. Et desitjo un bon any nou, tot per estrenar, i estic segura que el sabràs guarnir de petites delícies i potser grans notícies, que rima. Però sobretot sigues feliç, viatja si pots, perquè ara tot s'ha tornat molt difícil. I jo, que visc per aquí al voltant dels amics blogaires, sempre esperaré alguna "bona nit" de les que només saps dir tu. Una abraçada i molta salut.
Tens raó, Olga, a mi sempre m'han fet feliç les petites coses... Jo no sóc pas de viatjar ara, abans si que ho era, però els anys et van tancant portes, i a casa si està prou bé. Que tinguis un Bon Any, també amb molta salut( a veure que passa amb les vacunes)i que aquest mar que tens tan a la vora, t'enviï esquitxos de felicitat i de inspiració, perquè podem gaudir de les teves paraules! Petonets i sí, BONA NIT, Olga.
Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que, l’escriptor sol, no és capaç de donar-li.
Cada dissabte l'aire fresc del carrer penetra dins les cases.
Deixem que l'herba creixi pels camins
i esborri el pas del caminant cansat.
Tot el que és bell incita a la bellesa.
Miquel Martí i Pol
He trobat uns quants mots
al món de la poesia,
no vull quedar-me'ls tots!
Si t'agrada llegir
et faran companyia,
ens els podem partir
Joana Raspall
L'alba, encara llunyana, farà plorar els camins. Josep Anton Soldevila
La lluna em farà de barca, quan una nit de tempesta els somnis tregui a la mar. Carme Rovira
El meu camí té l'orgull molt endins i el nord serè d'un tossut solitari. Josep Riera
...fugaçment fugiren desitjos per expressar, així i tot, romandran amb mi sempre. Rosa Codina
S'apaivaga la llum, el capvespre es desborda, tragino somnis. Carles Duarte
Sense comprendre com i perquè navego, hisso la vela. Potser vent i gavines em triaran les rutes.
Quan estic sola, em sento acompanyada de tantes coses! Joana Raspall
Plou i fa sol. I al tros de cel que des de casa veig, cap bruixa no es pentina.És molt estrany. La mare sempre canta la cançó, i ni la cançoneta ni la mare no saben dir mentides; això ho sé. Llavors, què fan les meves bruixes quan plou i quan fa sol i torna a ploure? Potser han perdut la pinta i resten dinsun núvol, o rera la gran cinta dels colors perquè no les vegem descabellades.No ho sé, no ho sé... Esther Martínez Pastor
Sovint, la teva mirada i el meu esguard s'abracen.
Tu i jo els deixem fer, engrescats en alguna conversa.
T'acostes i, joganers, els meus cabells et fan pessigolles.
Tot és proper llavors i els teus ulls van fent, amb ressò de tendresa i delit d'esperança. Elisa Riera
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s'ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure. Raimon
TEMPS VENTURÓS
No sé si plou on ets, però la pluja fa que et recordi. Haviem compartit moltes pluges i moltes esperances; matins, tardes, capvespres desfilaven sota el pausat exordi de la pluja i erem feliços amb ben poca cosa. Passejàvem sovint sota la pluja i cadascun dels dos feia projectes que fins i tot a voltes s'acomplien. Temps vebturosos. Ara tu no hi ets i la pluja segueix.M'agradaria saber que plou per tu també, i la pluja ens uneix com abans, altra vegada. Miquel Martí i Pol
La boira amaga secrets forjats per trens nocturns. I fa udolar el vent amb els seus ulls tristos. Josep Anton Soldevila
Al parc
Asseguda en un banc,enmig del parc, llegeixo allò qu cada mot em diu i escolto les converses de les dones que parlen al costat, sempre en veu alta, sobre el perillnuclear,armes i avions, la pensió de viduïtat que els és escassa per poder pujar els fills tal com voldrien, els canvis que fa el món, i la incertesa... Només un cop de vent, un giravolt que aixeca brins i pols de terra eixuta i em gira els fulls que prencamb mig enuig, em recorda que visc, que sóc, que sento. Migdia al parc. LLegia. Veig com passen els fulls del llibre, els nens, i tants de dies. Vinyet Panyella
Tornarem a parar taula i la guarnirem amb garlandes. Caliu d'abraçades, bocins de calma, caramels de tendresa, fruits d'enyorança. En un racó, dos coixins xuclaran maduixots amb nata. Elisa Riera
Caminet Caminet enriolat amb timons i mareselves, passava pel caminet i he trobat flors estimades. El perfum és deliciós d'aquestes plantes boscanes, plantes humils de cor net mirant al cel s'emmirallen. El timó la flor humil, les violetes ses companyes i les mareselves són, oloroses i molt blanques. Faré un pom d'aquestes flors i m'enfilaré pels marges. Quan el sol ja sigui post i estigui un poc cansada, vull posar les flors al gerro i les miraré amb nostàlgia. Demà torno al caminet i veuré també el paisatge miraré les flors húmils, són les que a mi més m'agraden. Teresa Bertran
Bon Nadal per a tu també M. Roser.
ResponEliminaSi entenem per "normal" el que segueix la norma, enguany no ho serà gaire.
Malgrat tot, encara que els que som de família nombrosa no puguem reunir-nos al complet, hem d'intentar ser feliços.
Bé potser no està molt ben expresat, seria normal dintre de la no normalitat...Jo no em reuniré pas amb la familia, perquè seriem vuit, però hi ha el problema de la distància i de la ventilació, i seriem tres bombolles diferents...Jo tota sola, que no seria pas la primera vegada i ja ens ajuntarem quan tot estigui bé!!!
ResponEliminaBones Festes, Xavier.
Boa tarde minha querida amiga. Desejo um Feliz Natal para você e toda sua família. Obrigado pelo carinho que você tem por mim.
ResponEliminaMoltes gràcies Luiz, que les Festes de Nadal siguin per tots el més normals possibles i que siguis feliç i ens regalis posts ben bonics.
EliminaBon Nadal, Luiz.
Bon dia M.Roser. Nosaltres tampoc celebrarem el Nadal com cada any, perquè som 4 bombolles i, hem decidit deixar-ho per l'any vinent. Com diu la dita: Val més prevenir que curar!
ResponEliminaMolts petons i una forta abraçada.
Nosaltres som 3 bombolles així que jo em quedaré soleta a casa per no fer anar malament els altres, perquè seria molt difícil mantenir les distancies i la ventilació i no passa res!!!
EliminaPetonets per a tu també.
Molt Bon Nadal Roser! Encara que aquest any és com és...
ResponEliminaTampoc podré reunir-me amb tota la família, només el dia de Nadal serem quatre (els que ens veiem cada dia). Per Sant Esteve ja seríem massa bombolles i més de deu, així que ja vam quedar no veure'ns aquest any. Un altre any serà.
Una abraçada virtual (d'aquestes encara ens en podem fer)
Gràcies Núria i Bones Festes també per a tu...Jo aquest any soleta a casa, perquè seríem tres bombolles i resulta difícil mantenir les distàncies de seguretat i després la ventilació , que si fa fred no és gaire còmode, com dius tu esperarem l'any que ve...
EliminaPetonets virtuals, també.
També estic sola, per manca de bombolles, però per a mi ja se fa costum...
ResponEliminaBones festes també per a tu, Roser.
Aferradetes ben fortes.
T'entenc molt bé, perquè jo també sempre estic sola i no ve d'un dia, ja ho celebrarem quan es pugui, nosaltres seríem tres bombolles, ho sigui que cal ser responsable.
EliminaBones Festes, bonica.
Nosaltres, com tothom, hem canviat completament els hàbits de tants anys. Seríem massa gent i massa bombolles. Un altre any ja tornarem als vells costums.
ResponEliminaBon Nadal mig confinat, M Roser!
He sentit molta gent que pensa com nosaltres i que diuen que ja vindran altres Nadals...Si tothom ho fes així , les coses anirien millor!
EliminaBon Nadal per a tu també Carme!
I què és normal? Que passeu unes bones festes!
ResponEliminaPer a mi normal seria com cada any, aleshores es normal dins de la no normalitat...Que passeu també unes Bones Festes, suposo que al blog també li donareu algun extra, he, he.
EliminaDintre del que cap, et desitjo un molt Bon Nadal també per tu....
ResponEliminaI molta salut!!
Una abraçada.
Això mateix Montse, que tu tinguis també unes Bones Festes, com molt bé dius , dintre del què cap i sobretot salut, això que no falti...
EliminaPetonets, virtuals.
Bones festes, també per vosaltres , dintre la normalitat anormal que patim !.
ResponEliminaUna abraçada :)
També, molt Bones Festes per a tu, el més normals possibles dintre la no normalitat que ens ha tocat aquest any! Aquest any em va donar un cop de mà per fer la felicitació la meva reneboda Aina, que tot i només tenir deu anys, domina molt bé les noves tecnologies.
EliminaPetonets, virtuals, Artur.
Bones festes, Roser! Normals o no, l'important és que les puguem seguir celebrant l'any vinent, amb salut i alegria. De moment a casa en tenim tot i que tampoc ens reunirem com altres anys. Toca prudència.
ResponEliminaUna abraçada, Roser!
Tens raó August, malgrat la no normalitat que no ens manqui l'alegria ni la salut! Que ja en vindran d'altres de Nadals...A més , jo ja estic acostumada a estar sola, dons un dia més, no passa res!!!
EliminaPetonets virtuals, August.
Boa tarde minha querida amiga. Meu presente de Natal é a sua amizade. Saiba que você tem um grande amigo carioca. Um Feliz Natal do fundo do meu coração.
ResponEliminaMoltes gràcies Luiz per la teva amistad. Aquí diem, que un bon amic, és el millor regal!!!
EliminaPetons.
Bon Nadal per a tu també.
ResponEliminaPetons!
Bones Festes per a tu també , Rocío, con mucha salud y buenas lecturas!
EliminaPetonets.
Bon nadal!
ResponEliminaPetons
Bones Festes de Nadal també per a tu, el més normals possible amb molta salut i que no ens oblidem de l'alegria.
EliminaPetons, Lua.
Boa tarde minha querida amiga M. Roser te desejo um Feliz Natal com muita paz e saúde.
ResponEliminaBones tardes Luiz, que totes aquestes Festes siguin agradables per a tu, amb salut i alegria.
EliminaPetons.
Que ja és un gran desig, Roser, però com que jo sempre arribo a misses dites, no et puc dir igualment, sinó ja bona entrada d'any i petonassos!
ResponEliminaS'agraeix igual Teresa...Esperem que l'any vinent sigui una mica més agradable per a tothom i la salut guanyi!
EliminaQue no t'abandoni la inspiració, guapa, petons.
Les grans "petiteses", M. Roser, són les que ens fan més feliços, i es possible que en trobem moltes, a la vida. Perquè les que en diem "grandeses" poques vegades són a l'abast.
ResponEliminaEt desitjo un bon any nou, tot per estrenar, i estic segura que el sabràs guarnir de petites delícies i potser grans notícies, que rima. Però sobretot sigues feliç, viatja si pots, perquè ara tot s'ha tornat molt difícil. I jo, que visc per aquí al voltant dels amics blogaires, sempre esperaré alguna "bona nit" de les que només saps dir tu.
Una abraçada i molta salut.
Tens raó, Olga, a mi sempre m'han fet feliç les petites coses...
ResponEliminaJo no sóc pas de viatjar ara, abans si que ho era, però els anys et van tancant portes, i a casa si està prou bé.
Que tinguis un Bon Any, també amb molta salut( a veure que passa amb les vacunes)i que aquest mar que tens tan a la vora, t'enviï esquitxos de felicitat i de inspiració, perquè podem gaudir de les teves paraules!
Petonets i sí, BONA NIT, Olga.