Subscribe:

dilluns, 30 de desembre del 2019

Primer fil 
( llimona i llargandaix)


El llangardaix s’ha perdut, és petitó i encara no s’orienta bé, no sap anar sol per les contrades on viu amb la seva família. Mira i remira, veu una cuca  de llum, si apropa atret per la claror, però veu que es mou i s’espanta. Caminant, xino xano, arriba a un jardí amb arbres fruiters de tota mena. Fa un saltiró per enfilar-se i veure si albira casa seva. Ves per on ha anat a parar a un llimoner. Es mira els fruits de color groc i pensa; caram, he anat a parar a un arbre amb fruits molt bonics... Va aclucar el ulls i es va adormir! El què ell no sap és que ha anat a parar a un arbre “indepe”. Serà un llangardaix lliure.


M. Roser Algué Vendrells

PD: Això és el primer fil del concurs "lletres i fils", de la Núria Lorente del blog Espill daurat.

Segon fil
( tatutge i elixir)

Jo no sóc de les persones que es posen “pircincs” al melic, no sé quantes arracades , ni res de res, però no se sap mai…Un dia, després de conèixer el qui jo em pensava que seria l’amor de la meva vida, en vaig deixar constància posant un tatuatge amb el seu nom al meu braç…Però , ai las, la cosa no va acabar bé i jo què faria ara amb aquella nosa el braç?
Vaig pensar què podia consultar alguna bruixa de les que fan pocions. Així ho vaig fer , li vaig suplicar que m' ajudés, a veure si em podia fer un elixir, no el de la vida, sinó un que esborrés “tatus”, ja que el que tenia em provocava malsons. Va ser una bona solució, perquè ara dormo com un angelet !!!

 Espero que aquest ocell no vulgui tornar més a la gabia, que voli lliure!

M. Roser Algué Vendrells

26 comentaris:

  1. M'agraden molt aquest microrelats tenen tots dos un toc d'humor.
    Molta sort en el concurs "lletres i fils".
    Bona Entrada d'any i feliç 2020!

    ResponElimina
  2. Gràcies bonica, jo no sóc de concursos, però aquest em va fer gràcia, perquè el dia dos de cada mes et donen dues paraules i has de fer un petit relat( amb un límit) i només és fins a l'abril.
    Bona entrada d'any també per a tu.

    ResponElimina
  3. Bon any, M.Roser!
    I ben inspirar, a més a més de lliure de malsons de "tatus" malintencionada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, bé ens hem de treure els malsons de sobre , oi?
      Que tinguis també un Bon Any amb salud, illusions, somnis bonics...
      Petonets Nadalencs, Teresa.

      Elimina
  4. Ostres, m'agrada aquest tatuatge combinat de les dues mans!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo donant idees...
      El vaig posar pensant que l'ocell s'havia escapat de la gàbia i no voldria que hi tornés a entrar!
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  5. Dues aportacions en un sol post... i ja està! ja t'has posat al dia. M'han agradat molt tots dos contes.

    Crec que demà ja hi ha la tercera proposta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Carme, ja estaré a l'aguait, com que és un concurs curtet... Els teus també són "guais"!
      Bon dia, Carme.

      Elimina
  6. Sempre m'agrada llegir els teus contes M, Roser. Hi llegeixo entre línies les emocions de la nena que un dia vas ser.
    Molt bon any... Ja ho havíem dit, oi?

    ResponElimina
  7. Em sembla que ho hem dit més d'una vegada, val més passar-se que quedar-se curt, he, he...Ara hem de dir Bons Reis ( la nena)...
    La nena que un dia vaig ser i que inconscientment, segueixo sent i m'agrada!

    ResponElimina
  8. Molt bons els dos contes, M. Roser. Que hi hagi sort. I molt bon 2020, amb moltes oportunitats més per llegir-te! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica infantils Montse, però és jo sóc així...M'ha fet il·lusió , perquè només és fins l'abril.
      Petonets.

      Elimina
  9. Hola Roser!
    No sé com però he trobat el teu blog i he vist que has publicat els dos textos del concurs Lletres i Fils, moltes gràcies per participar-hi. Com ja et vaig comentar, tots dos els trobo molt bonics i originals.
    Avui he publicat el tercer fil, si vols continar escrivint serà un plaer llegir-te.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Núria ,ja el buscaré el tercer fil, em pensava que t'havia fet arribar l'enllaç del meu bloc...Jo no sóc de participar en concursos, però aquest com que només és fins a l'Abril m'ha fet il·lusió!
      Petonets.

      Elimina
  10. Enhorabona Roser, acabo de pasar per el facebook i m´enterat del teu premi, realment les teves lletres son una delicia per l´anima.Petons i feliç any

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies Montserrat, però si parles de la presentació d'un llibre de poemes que va obtenir un premi a Badalona i que es diu, El bosc de bambú, no era meu, era d'un poeta valencia, que em va dir si li volia fer la presentació, es diu Jesús Giron...Va ser una feinada, però ho
    vaig fer amb molt de gust!
    Que tingueu un bon any tota la família. Petonets.

    ResponElimina
  12. Olá , gostei dos dois textos, e o segundo realmente me atrai, tenho uma tatoo na mão que fiz quando muito jovem, depois de muitos e muitos anos a pele, a tinta tudo mudou então ano passado cobri com uma novo tatuagem mas confesso ela não está só na minha pele , ela está em minha alma rsss
    usa rosa vermelha.

    Desejo=lhe um ano repletos de alegrias e inspirações.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son una mica infantils, però jo també ho sóc...
      A mi no m'agraden els "tatus", perquè després costen molt de treure,
      Si són a l'anima bé, perquè no els veu ningú només tu saps que hi són!
      Jo també et desitjo tot aquest munt de coses agradables: salut, alegria, il·lusions, somnis...
      Petonets, Joelma.

      Elimina
  13. Lindo, fresco y creativo relato, lleno de colorido.
    Me ha encantado, nada mejor que la libertad.
    Un abrazo y feliz 2020.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son pequeños textos para colaborar con un blog. A partir de dos palabras hay que escribir un relato entre 50 i 150 palabras...Solo dura hasta abril, creo que ya han salido la dos palabras de este mes! Tu tan amable como siempre.
      Besitos y que el 2020 tengas muchas ilusiones y sueños que se hagan realidad!

      Elimina
  14. Gràcies per aquesta saviesa tradüida en lletres.

    Molta sort en el concurs.
    Petonets maca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els savis sou vosaltres, jo només sóc una humil aprenent de la vida...Gràcies.
      Petonets, Olga i Carles.

      Elimina
  15. Molt simpàtics aquests dos mini relats. Que vagi molt bé el concurs.
    Una abraçada M. Roser.

    ResponElimina
  16. Gràcies Anna, jo no ho faig pel concurs, sinó perquè hem venia de gust fer-ho i com que només és fins a l'abril...
    Petonets, ben fresquets.

    ResponElimina
  17. Bellísimo relato, el lagarto supo escoger bien, un precioso limonero con esos limones... Tan esplendidos, es idóneo para vivir en libertad. Tiene sombra tiene sol y tiene cítricos. Que más pude pedir...

    Me ha encantado, amiga.

    Un abrazo y bendiciones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Se me pasó tu comentario , perdona...
      Además que a los lagartos les gusta tomar el sol que es el color de los limones, o sea que todo le hará sentirse feliz!

      Muchos besitos amiga y que tus días sean brillantes, como el planeta Venus, que hoy, con un cielo limpio parece un gran lucero colgado del cielo!!!

      Elimina