Primer fil 

( llimona i llargandaix)

El llangardaix s’ha perdut, és petitó i encara no s’orienta bé, no sap anar sol per les contrades on viu amb la seva família. Mira i remira, veu una cuca  de llum, si apropa atret per la claror, però veu que es mou i s’espanta. Caminant, xino xano, arriba a un jardí amb arbres fruiters de tota mena. Fa un saltiró per enfilar-se i veure si albira casa seva. Ves per on ha anat a parar a un llimoner. Es mira els fruits de color groc i pensa; caram, he anat a parar a un arbre amb fruits molt bonics... Va aclucar el ulls i es va adormir! El què ell no sap és que ha anat a parar a un arbre “indepe”. Serà un llangardaix lliure.

M. Roser Algué Vendrells

PD: Això és el primer fil del concurs "lletres i fils", de la Núria Lorente del blog Espill daurat.

Segon fil

( tatutge i elixir)

Jo no sóc de les persones que es posen “pircincs” al melic, no sé quantes arracades , ni res de res, però no se sap mai…Un dia, després de conèixer el qui jo em pensava que seria l’amor de la meva vida, en vaig deixar constància posant un tatuatge amb el seu nom al meu braç…Però , ai las, la cosa no va acabar bé i jo què faria ara amb aquella nosa el braç?
Vaig pensar què podia consultar alguna bruixa de les que fan pocions. Així ho vaig fer , li vaig suplicar que m' ajudés, a veure si em podia fer un elixir, no el de la vida, sinó un que esborrés “tatus”, ja que el que tenia em provocava malsons. Va ser una bona solució, perquè ara dormo com un angelet !!!

 Espero que aquest ocell no vulgui tornar més a la gabia, que voli lliure!

M. Roser Algué Vendrells