Subscribe:

dimarts, 9 d’octubre de 2018

CONTRASTOS

SIDERAL. Marta Breto Lucio‎.


Aquells dies d'agost de calor insuportable, em vaig topar amb aquesta fantàstica i refrescant foto. Anava acompanyada , d'aquest petit text que jo vaig traduir al català:




"Anem a refrescar una mica l'ambient... Campament nocturn a 5000 metres. Aquella nit ens trobàvem a 6 graus sota zero dins de la tenda( a fora uns quants menys)... La foto està feta pels vols de les 12 de la nit. A les 3 de la matinada ens vam llevar per intentar fer el pas...Les botes estaven rígides i congelades del tot  i les estrelles encara brillaven dalt del cel... Pakistan, juny de 2018."

No fa gaires dies a aquesta noia i uns companys, els va atrapar  un allau, que va passar lliscant  per sobre seu, sort que es van aixoplugar en una espècie de cova de roques i el van fotografiar des de dins, si ho voleu veure aquí teniu l'enllaç...Anaven dos fotògrafs i tres guies! Ningú va prendre mal, però quina experiència!!!

M. Roser Algué Vendrells.

20 comentaris:

  1. Afortunadament, van tenir molta sort !. Ho vaig veure per televisió i feia estremir, prefereixo veure aquesta imatge de tranquil·litat amb que il·lustres el teu post, Roser ! .
    Bona nit de pluja !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo en vaig veure un trosset per la tele però tot no...Quin ensurt veure a venir l'allau i no saber què et passarà! Sort de les roques.
      Aquells dies que feia tanta calor, la vaig trobar una imatge refrescant.
      Espero que aquesta sigui una bona nit, sense pluja.

      Elimina
  2. Preciosa la fotografia del "camping" d'alta muntanya. Amb temperatures tan baixes, si t'agafa pipí a mitja nit és un problema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que ja van previnguts, que ja fa molt que van per la muntanya
      ...Pitjor l'allau, quin ensurt , mare meva!!!
      Bona nit, Xavier.

      Elimina
  3. He vist el vídeo i és esfereïdor. Aquesta gent es posa molt en risc, les imatges aconseguides són espectaculars, com la del post, però si ens creiem que podem lluitar contra la natura, no girem rodó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, penso que ells se'n van sortir perquè no devia ser el seu moment, però és el que dius tu, la natura ens pot donar molts ensurts, no cal arriscar-se tant per gaudir-ne.
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  4. Una imatge preciosa.
    En el vídeo es mostra la natura amb tota la seva cruesa, varen tenir molta sort de no prendre mal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que només imaginar-me en aquesta situació ja se'm posen els pels de punta...El més normal en situacions com aquesta, es no poder-ho explicar.
      El campament és una "passada"...
      Petonets, Marta.

      Elimina
  5. Impressionant. Per als fotògrafs de natura deu ser una sort poder captar aquestes imatges tan viscudes.
    A mi, que sóc més covarda, doneu-me un refugi de fusta abrigadet amb pells i una bona llar de foc amb torrades.
    Una abraçada, Roser de les margarides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també sóc del teu parer, ja m'imagino prop de la llar de foc ( el foc a terra que en dèiem abans), amb una manteta ben calentona o mirant per la finestra la bellesa de la neu.
      A mi em sembla que no hi ha gaires fotògrafs que ho hagin aconseguit això, per ells serà l'aventura de la seva vida!
      Petonets de bona nit, Olga.

      Elimina
  6. Impressionant! Que bé que se'n sortissin. AL principi semblava que no s'adonessin que anaven per ells, no? Quin testimoni!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser11/10/18 20:00
      Tens raó s'ho miraven des de lluny i comentaven la jugada, fins que van tenir l'allau a sobre, sinó hagués estat per les roques, no ho podrien pas explicar. Suposo que l'injecció d'adrenalina, devia ser molt bestia. La natura té cops amagats!
      Petonets, guapa.

      Elimina
  7. Com que la cosa va acabar bé, em quedo amb la bellesa de la imatge i les seves bones vibracions. Aquest agost, una noia va estar a punt de morir a la Pica d'Estats quan va relliscar sobre una glacera, tot i que l'havien advertit que no hi passés... Un veterà muntanyenc de més de 70 anys va aconseguir salvar-la arriscant la seva vida... Tan bella i tan cruel, la muntanya!
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noia la muntanya, és d'una gran bellesa, però no ens en podem refiar, sobretot en situacions com aquesta...És meravellós anar-hi, però sempre se li ha de tenir respecte i fer cas dels consells dels veterans!
      De totes maneres aquests, malgrat l'ensurt, tenen un record que no oblidaran mai...
      Petonets, Montse.

      Elimina
  8. Doncs si que van tenir sort! Un allau de neu no és cap fotesa.
    Hi ha gent molt atrevida.
    Impressionant la foto.
    Petonets, M.Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si Glòria, imaginat quan van veure venir l'allau, jo m'hagués desmaiat de l'ensurt, però mira després de tot van tenir sort, que em sembla que la gent que els enganxa, no acostumen a sortir-se'n...
      Ara que els malsons, els devien durar dies...
      Petonets.

      Elimina
  9. Preciosa i refrescant la foto, el video impressionant, per sort sembla que tot acaba bé i ningú pren mal. Jo també soc del parer que aventures com aquestes mirades a la tele i amb una bona calefacció.
    Una abraçda M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noia, aquells dies que va fer tanta calor, la foto era molt refrescant...
      Realment l'avenutra que van viure, em sembla que jo no ho havia vist mai, sort de les roques, perquè sinó no haurien pas explicat...
      Segurament l'ensurt, no se'ls oblidarà mai.
      Petonets, Anna.

      Elimina
  10. Uma aventura que tira o folego só de ouvir, mas a vida é uma grande aventura sempre, uns se arriscam mais outros não, mas todos devem ser respeitados na sua forma de busca a felicidade e realização pessoal.

    beijos

    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser17/10/18 17:55
      Hola Joelma,
      Tens raó, la vida és una gran aventura , però n'hi ha que no ens arrisquem gaire i d'altres que ho fan més dels compte...
      Jo els admiro, perquè si això els fa ser més feliços, però la natura amb tanta bellesa, també té perills...Suposo que sempre més recordaran l'ensurt que devien tenir!
      Petonets.

      Elimina