Subscribe:

dijous, 18 de gener del 2018

LES  MEVES  POSTES  DE  SOL

Mentre estic treballant al blog, si aparto per un moment la vista de l'ordinador i miro per la finestra, sovint veig unes postes de sol precioses. Avui hi ha un cel blau amb uns nuvolets molt bonics. I és clar, agafo la càmera i faig unes quantes fotos. De les moltes que en tinc us en poso una petita mostra.

Des del meu despatx.
A primera hora del capvespre ( Cara Oest)

Ja gairebé entrada la nit.( Cara Oest )
Des del menjador
Mirant cap el sud-oest.

Mirant cap al sud.

Des de la meva habitació
No hi podia faltar el groc a la majoria  de capvespres!(cara Sud)

Aquests arbres han crescut tant, que ara no veig bona part del paisatge urbà. A mi m'agrada més així.

Quan el sol se'n va a la posta

els hiverns i les tardors,
ens diu adéu al capvespre,
amb un cel de mil colors.

M. Roser Algué Vendrells

30 comentaris:

  1. Som afortunats els que podem veure aquestes postes de sol des de casa sense cap esforç. Jo també m'hi compto. Són ben espectaculars i precioses i mai no són iguals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que ho som, i és un meravellós espectacle que no costa diners...El què passa és que per fer fotosm sempre surt el mateix paisatge, només canvien els colors del cel!
      Bona tarda Carme.

      Elimina
  2. Els colors dels capvespres d'hivern són una passada, duren poca estona, però els tons que agafa el cel no et cansaries mai de mirar-los i fotografiar-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noi jo me'n faig un bon tip de mirar-los, perquè com que no he de sortir a fora per veure'ls...A les fotos però, com li he dit a la Carme, sempre si veuen els mateixos paisatges al fer-les del mateix lloc!
      Bona tarda, XeXu.

      Elimina
  3. És un espectacle gratuït que ens embaladeix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un espectacle gratuït, meravellós, fantàstic, espaterrant...De vegades sembla que el cel estigui en flames!
      Bona tarda, Xavier.

      Elimina
  4. Un espectacle meravellós, el que es veu des de les finestres de casa teua. Des de les meues finestres jo també la veig, la posta de sol, però en el meu cas sobre la mar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram noia, ja veig que em fas la competència, que bonic veure's pondre el sol al mar...Però si mirem enlaire, segurament les dues, veiem el mateix cel ple de colors!
      Petonets.

      Elimina
  5. Unes postes de sol magnífiques, amb elles alimentem la calma i els bells somnis!!!


    Una abraçada i petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, després d'admirar tanta bellesa és impossible tenir malsons!!!

      Petonets, Olga i Carles.

      Elimina
  6. Són totes molt boniques, M. Roser, però la millor sort és la de poder disposar d'aquestes vistes des de casa teva... Jo ara visc en un primer pis amb finestres que només em mostren parets i totxanes; vam canviar-lo per l'àtic sense ascensor per tal de facilitar la mobilitat a la meva mare, però la veritat és que em sento com si m'haguessin amputat una part de l'ànima, sense les vistes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'entenc molt bé Montse, és molt agradable mirar per la finestra i veure l'esplendor de la natura i més si abans vivies en un àtic, no m'estranya que et sentis una mica enclaustrada...Però tu ho soluciones amb les estadas a Montserrat, on et pots airejar la ment i la vista.
      Bon diumenge, Montse.

      Elimina
  7. quina sort poder tenir aquestes vistes !!!! unes fotos precioses i millors versos, M Roser ets una afortunada! bon diumenge i bona setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si que és una sort, perquè a mi m'agraden veure els horitzons llunyans...El pis on vivia abans veia els veins i ara els he canviat per les postes de sol , els arbres i fins i tot una mica de mar, els dies clars!
      Petonets.

      Elimina
  8. Quines vistes més fantàstiques, i poder gaudir-les sense ni haver de sortir de casa. Jo tampoc em puc quexar, però més aviat son els matins que veig , quan el sol comença a il·luminar Queralt.
    Una abraçda M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ha de ser molt bonic veure les sortides de sol a Queralt...Jo no en veig perquè hi ha edificis que m'ho tapen, però les postes les veig totes i dona gust contemplar-les!
      Petonets, Anna.

      Elimina
  9. Caram, gairebé em fas la competència... són els petits regals de cada dia, per alegria nostra, que ja ens convé.
    Una abraçada per anar a dormir, M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te la faig pas, que tu tens el cel i el mar per alegrar-te la mirada, o sigui que doble goig...
      Jo, del mar, només en veig com una cinta brillant a la llunyania!
      Petonets Olga, avui tot fent el dinar.

      Elimina
  10. Bellisimas ostales de tus atardeceres mi querida M. Roser, tienes mirada de poeta que atrapa la esencia de lo bello.

    Besos con mi cariño y gratitud por siempre acompañar mis versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En esto si que soy afortunada...Desde mi casa veo casi cada dia , sobre todo en otoño y en invierno, un cielo lleno de colores y a lo lejos una franja de mar que brilla con la luz del sol.

      Ya sabes que me gusta entrar en tu casita y leer tus lindos poemas. Muchos besitos de colores.

      Elimina
  11. Respostes
    1. Gràcies, M. Antònia, la llàstima és que el primer pla gairebé sempre és el mateix, peró com que l'espectacle és al cel...

      Petonets.

      Elimina
  12. Olá minha querida M.Roser
    Como não compreender que ao acordar você possui um grande presente? lindo , amei as paisagens.
    Em alguns dos meus trabalhos eu tive paisagens esplendidas em suas respectivas janelas e me recordo que muitas vezes era o que me inspirava.
    Sinta-se abraçada com carinho de quem reconhece a preciosidade de uma amizade.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, amiga Joelma,
      Els paisatges meravellosos són el regal que ens fa la natura als que l'estimem i hem aprés a tenir-ne cura...I és veritat que sovint ens inspira...Ara entenc perquè et surten unes obres d'art tant precioses!
      L'amistat és incondicional, no demana res a canvi. Molts petonets amb tot el meu afecte.

      Elimina
  13. Ets una privilegiada, M.Roser, poder veure aquestes precioses vistes des de les teves finestres!
    Són unes imatges precioses, se't dona bé això de la fotografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, dona gust mirar per la finestra a l'hora del capvespre!
      No és que se'm doni gaire bé fer fotos, però com en tenia moltes, algunes s'han salvat.
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  14. Roser, digues que si no toques el cel, el tens molt a prop, eh?
    Jo també tinc un pi que em tapa bona part de la vista que tenia quan vaig arribar. A mi sí que em fa nosa perquè ja n'hi ha d'alres de més mesurats, però aquest és un pi gegantí.

    ResponElimina
  15. Si noia, el tinc ben a prop i avui que hi ha lluna plena, gairebé la podré tocar amb la mà...On abans veia edificis, ara hi veig aquests pins i a mi m'agrada més així...
    T'envio un correu!
    Petonets Guapa.

    ResponElimina
  16. ¡Hola, Mª Roser!

    Que preciosidad de fotografías inspiradoras encanto para una mirada detenida y, vaya vistas que tienen tus ventanas, ves el atardecer y la naturaleza, no más abrir y respirarás aire puro y seguro que aromático. Felicidades y gracias por tu buen hacer

    Me ha encantado esta entrada, y perdona mi tardanza voy muy despacio con todo. Llevo cuatro días con vértigo que no me aclaro, se me mueven las letras.

    Te dejo mi inmensa gratitud y mi estima siempre.
    Un abrazo y pasa un feliz jueves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Ya ves, como yo amo mucho a la Naturaleza, ella me hace de vez en cuando, regalos maravillosos...Los días claros veo el mar en la lejanía!
      A mi también megustan tus entradas, però no te preocupes y ven a mi casita cuando puedas...
      Muchos besitos con todo mi afecto.

      Elimina