Subscribe:

dijous, 19 de gener del 2017


Si mirem el cel, a la nit, en un lloc sense contaminació lumínica, podrem veure moltes constel·lacions, algunes conegudes i d'altres no tant.  Entre elles en descobrirem una , en forma de serp. És la constel·lació del Serpent. Jo sabia un conte sobre el seu origen i com que no el trobava enlloc, el vaig escriure en forma d'auca, per treballar-lo amb la mainada...

LA  SIRENA  MARINA

Una sirena cantava,
 del matí fins a la tarda,
tots els peixos de la mar
l’escoltaven fent rotllana.

L’eixerit pescador Quim
i la seva barca,  l’Hidra,
s’ havien fet bons amics
de la sirena Marina.

Però una serp monstruosa
amagada dins la mar,
a la pobra sireneta
un dia va mossegar.

Es va quedar adormideta 
i tot el mar va plorar,
i els pescadors quan sortien
ni un sol peix podien pescar.

En Quim que era molt valent
se’n va anar a parlar amb la serp:
-Què he de fer monstre dolent?
El mar ha d’estar content!

La serpent va contestar:
-M’has de portar molt aviat,
la bonica lluna plena
i el sol d’or a l’altra mà.

En Quim va estirar bé el fil
d’un raig de lluna molt fi,
va fer-ne un cabdell molt gros
i el mateix va fer amb el sol.

Els ficà dins d’un cistell
i al mar es va capbussar
i la serp bocabadada,
la sirena despertà.

I quan el cistell va obrir
van fugir el sol i la lluna,
la serp els va perseguir
i va fer un salt gegantí.

Va anar a xocar contra el cel
i allà es va quedà atrapada,
potser encara la veureu
alguna nit estrellada.

I aquí s’acaba la historia
de la sirena Marina,
que canta dolces cançons
amb la seva veu tant fina.

Constel·lació del Serpent.

M. Roser Algué Vendrells

34 comentaris:

  1. la sirena .....molt bonica manera de mirar el cel i la poesia !

    ResponElimina
  2. Les sirenes que enamoren els pescadors amb els seus cants...Després ells les ajuden!
    Petonets, Elfree.

    ResponElimina
  3. Bravo, M Roser!!! Molt bona auca...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que amb una mica d'imaginació podem solucionar aquests petits problemes. Gràcies.
      Boa nit, Carme.

      Elimina
  4. Mai havia sentit a parlar d'aquesta constel·lació, ara me la faràs buscar....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs és una constel·lació que es veu a l'hemisferi nord, bé, en realitat son dues que a l'ajuntar-se semblen una de sola( això pels experts), ja em diràs si la trobes, perquè jo des d'aquí, no en veig cap...Massa llum!
      Bona nit, Joan.

      Elimina
  5. I què, van aconseguir aprendre-la de memòria?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi tan que sí, la mainada si els saps "vendre" bé les coses, les aprenen de seguida i més pel fet que l'havia escrit jo!!!
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  6. S'ho devia passar bé la mainada escoltant aquest poema-conte.
    M'agrada mirar les estrelles, sobretot a l'estiu. No coneixia aquesta constel·lació. La buscarem, gràcies M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com li he dit al Joan, són dues que formen una de sola, a mi també m'encanta mirar les constel·lacions, però no en conec gaires...
      El conte el vam treballar a unes colònies vora mar i recordo que una profe es va vestir de sirena roques enllà i va ser molt divertit!
      Petonets, Xavier.

      Elimina
  7. Una història molt maca , Roser !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, que no hagués fet jo pels "meus" nens i nenes...
      Bona nit, Artur!

      Elimina
  8. Preciós. T'ha quedat genial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que l'hagis trobat bonic, Novesflors, amb bona voluntat i si la imaginació acompanya...
      Bona nit.

      Elimina
  9. Molt bonic. A mi, encara que no conec les constel·lacions, també m'agraden molt les estrelles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no en conec gaires i com que des d'on visc hi ha massa llum...
      El carro gros, el petit, Orió, són les més fàcils de reconèixer!
      Bona nit, Mari.

      Elimina
  10. Molt bonica  l'auca. M'imagino als nens gaudint i demanant que la tornessis a comptar, a estones trobem a faltar als nens, són el bé més preciat de l'escola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que els va agradar, a més el vaig explicar tots asseguts a la platja, amb una sirena que lluïa una cabellera rosa allà a la llunyania...Van quedar bocabadats, santa innocència!!!
      Petonets, Alfons.

      Elimina
  11. Quin poema tan bonic, M.Roser! Expliques una història molt ben trobada, segur que tots els nens la devien escoltar bocabadats.
    Als grans també ens ha agradat molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo recordava el conte i no hi va haver manera de trobar-lo, vaig pensar que en forma d'auca, seria més divertit i així va ser...
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  12. Bé pel poema que fa somiar i enyorar les tendreses. De sirenes sí que en sento, des de casa, però només la nit de Cap d'Any: són els vaixells que esperen torn per entrar al port, i a les 12 les engeguen, amb veus diferents. M'agrada molt escoltar-les, però només ho fan aquella nit...
    Una abraçada,
    Olga X.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No si val, que aquestes sirenes que sens tu, són dels vaixells ( deu ser un concert d'Any Nou ben original,)...La del conte és de les que enamoren als mariners...
      Es van ficar tan dins el conte que a més de veure la sirena, també van trobar la barca del Quim!!!
      Bona nit, Olga.

      Elimina
  13. Molt bona idea, segur que els teus infants reconeixeran sempre més aquesta constel·lació. I a més, potser desitjaran conèixer-ne d'altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, no bé si seran capaços d'identificar-la, perquè costa una mica de veure, però si han gaudit amb el conte, ja estic contenta...
      Petonets, Consol.

      Elimina
  14. Hola M. Roser querida.

    Me encanto el relato en versos sobre la constelación de la serpiente marina que se logra ver en el cielo. Eres maravillosa!!.
    Besos y abrazos con mis mejores deseos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por tu siempre amables palabras, Eugenia...Me acordaba del cuento y decidí escribir-lo en forma de poema...
      Te deseo muchos momentos felices, amiga.
      Besitos de buenas noches.

      Elimina
  15. Sempre tan ocurrent! Molt bonic. Una abraçada.

    ResponElimina
  16. I tu tan creativa!!! ja m'agradaria saber fer una mínima part de les teves " obres d'art"...
    Petonets.

    ResponElimina
  17. M'imagino els nens escoltant bocabadats aquest conte poetic de la constel·lació Serpent. Jo no l'havia sentit mai aquest nom, però si que l'he vist alguna vegada mirant al cel.
    Una abraçda M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí noia, si que escoltaven amb atenció i no vegis quan van veure la sirena a les roques...Santa innocència!
      Jpo des d'aquí no la puc veure, quan vagi a un lloc on hi hagi un cel ben estrellat, miraré de trobar-la...
      Petnets, Anna.

      Elimina
  18. Quina història tan bonica!
    No sé si l'he vista, però a la propera observació d'estels a veure si sóc capaç de trobar-la.
    La quitxalla es troba a faltar i explicar contes també...Ai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser fàcil, com que en recordava alguns fragments, i vaig posar una mica d'imaginació i va sortir força bé...
      Si pots veure els estels des de casa, ets una persona afortunada.
      Petonets, Teresa.
      Fa dies que no entro als vostres posts perquè no puc, jo diria que algun virus ha fet de les seves. El dimecres vindrà el meu "becari" veure si em pot solucionar el problema.

      Elimina
  19. Una història.plena de gran dinamisme.

    Gràcies.
    Una Abraçada Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a vosaltres per les vostres paraules, que sempre em fan sentir bé!
      Petonets Olga i Carles.

      Elimina