Subscribe:

dilluns, 9 de gener del 2017


LES  CASES  DE  LES  LLUMS

Veig llum a les finestres i balcons.
D'esquitllada, siluetes inequívoques
de nens i d'animals domèstics
que creuen les estances.
Darrera de qualsevol de les finestres,
la gent dubta i estima.
Diuen "digui" quan truquen al telèfon,
tanquen el gas abans d'anar a dormir,
i la tendresa d'un sopar a mig fer
estova el cansament de la jornada.
Vertigen d'històries aspergides
d'amor i soledat, que se'm revelen
des dels ulls elèctrics, espurnejants,
de les façanes vives.
I m'enyoro una mica, fins i tot,
de la gent que no conec, de les cases
alienes, antigues i noves, cau 
de promeses o vibracions
que el pas del temps no ha reblanit.
Aleshores, davant el cos encès
de la ciutat, voldria trucar el timbre
de qualsevol porta i dir
a qui m'obrís:
jo sóc una estranya, enyoradissa,
que passava per aquí
i m'he aturat perquè he reconegut
la casa on mai no viuré ni he viscut.
Quedeu en pau.

Cèlia Sánchez  Mústich ( La cendra i el miracle)

Encara de nit a la Plana de Vic- TONA.

La Plana de Vic es desperta amb aquesta albada de somni, tot i que el poema ens parla del capvespre!!!

M. Roser Algué Vendrells.

32 comentaris:

  1. Emociona aquest poema, em fa veure que no sóc només jo que tinc sensacions enyoradisses o melancòliques en veure les llums de les cases, a les nits.

    I la foto és preciosa, no reconeixia el lloc, sort que l'has posat i ho he pogut reconèixer una mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és un poema bonic, a mi també m'agrada veure els pobles de nit amb totes les llumetes...Aquesta noia ha escrit més llibres, però aquest poema és del primer, que és el que més m'agrada a mi...
      La foto és fantàstica , com un somni!!!
      Petonets, Carme.

      Elimina
  2. Molt boniques les dues coses, foto i poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, em va costar una mica trobar una foto que fes companyia al poema...Aquesta em va semblar fantàstica, tot i que és de matinada i el poema del capvespre!
      Petonets.

      Elimina
  3. aquesta imatge és espectacular, sembla d'un altre món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Joan , és una foto fantàstica...Cal un bon fotògraf, com el Jaume Cusidó per capturar el seu encís!
      Bona nit, Joan.

      Elimina
  4. Els llums de les cases d'aquesta fotografia semblen brases vives del foc de fum blau.
    El poema de la Cèlia Sànchez ens transporta a una vivència impossible i real al mateix temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'albada en forma de llum i màgia, s'ha ajuntat amb aquest capvespre que la poeta enyora, formant un quadre espectacular de colors, boirina i paraules!!!
      Bona nit , Xavier.

      Elimina
  5. Bonic poema i meravellosa fotografia. A mi m'encanta veure la llum a les finestres obertes i imaginar les vides del seu interior, no m'agraden molt les persianes baixades, sembla que s'oculta alguna cosa.
    Bona nit M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vaig veure la foto em va enamorar i com que tenia el poema, vaig pensar que bé podia ajuntar un capvespre de paraules enyoradisses, amb una albada plena de llums emboirades!!!
      Bona nit, Alfonso.

      Elimina
  6. Un poema i una fotografia preciosos. Em sembla un poema que parla de la fraternitat, del reconeixement de l'altre i de sentir-se formant un sol poble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós, perquè la Cèlia ha escrit més llibres i sembla que el primer no el valora tant, a mi és el que més m'agrada. De fet la primera obra d'un autor sol ser la que més surt de l'ànima. I la foto de la Plana emboirada la trobo meravellosa!!!
      Petonets, Consol.

      Elimina
  7. Tot un luxe de post, M. Roser, amb el bon equip que fan l'excel·lent poema de la Cèlia i la preciosa imatge del Jaume Cusidó. La bellesa encara existeix!
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, això de poder manllevar poesia feta amb paraules, amb la que ens regala aquest poble de llums emboirades és tot un plaer. Existeix i és a l'abast de tothom.
      Petonets, de bona nit.

      Elimina
  8. Un bon casament, l'albada de la foto i el poema del capvespre.
    Gràcies per compartir ambdues coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho he vist així Mari, suposo que com que ja tenia el poema, al veure la foto va ser un amor a primera vista!!!
      Petonets, bonica.

      Elimina
  9. Quina bona combinació has fet!!
    Un poema que et fa reviure sensacions viscudes i una imatge per deixar-te bocabadat.
    Gràcies per compartir-ho.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse, ha donat la casualitat que tenia el poema i al veure la foto, de seguida vaig pensar que seria un duet fantàstic...Paraules de sensacions enyoradisses del capvespre i les llums emboirades d'una albada de somni!!!
      Petonets, guapa.

      Elimina
  10. I jo em moriré sense haver vist les cases i casetes que m'hauria agradat observar per dins, les vides pl``acides i amables i les decoracions de caseta de nines a l'hora del berenar. Bé per la C``elkia S``anchez, a amiga.
    Ves qu``e em fan, avui els accents... s'han tornat bojos.
    Una abraçada, bonica.
    Olga X.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que això ens passarà a tots...Però segur que n'has vistes moltes de casetes i t'has pogut imaginar la vida que feien les persones que hi vivien ( inclosos els habitants de les casetes de nines)...Quan veus tantes llums que destaquen enmig d'un cel fosquejant o clarejant, no pots evitar que els somnis emprenguin volada!!! Els teus accents avui estan juganers, potser protesten per les retallades...
      Bona nit, Olga.

      Elimina
  11. arribo tard perquè ara que torno a treballar no tinc tant de temps ...sempre és un plaer pels sentits visitar el teu blog ...entre la poesia la música i la imatge és com viatjar a un paradís

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les coses bones sempre fan de bon esperar, noieta...I després de llegir el teu comentari, amb reafirmo!"
      Moltes gràcies per les teves amables paraules.
      Petonets.

      Elimina
  12. La llum de les cases il -luminen el nostre projecte de vida en comunitat.

    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que la foto és com un somni, tan és que sigui de matinada o de capvespre, les llums de les cases una mica emboirades, són tota una representació del poema una mica enyoradís...
      Petonets, Olga i Carles.

      Elimina
  13. Arribo amb retard, aquests dies el refredat em torna més mandrosa del que és habitual.
    M'agrada el poema, parla de sensacions que sovint he sentit.
    I la foto és una passada!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. més tard o més d'hora, sempre sou benvinguts/gudes a les meves Petiteses...? T'entenc, perquè jo després del problema de l'ull, vaig agafar un constipat de por i com que ja estava tobeta, he necessitat bastants dies per recuperar-me...
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  14. Molt bonic el poema, Roser. Revela un amor molt gran per la humanitat, una cosa que va escasa en aquests dies que vivim, no trobes?
    Ah, si no ho dius que és l'albada, jo que no conec per on surt el sol ni per on es pon a la Plana de Vic, tranquil·lament em creuria que és el capvespre.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, ara molts dirigeixen l'amor en una sola direcció, s'estimen ells mateixos, i als altres que els bombin. Jo m'esgarrifo cada vegada que veig reportatges sobre els refugiats...Que trista és la vida per alguns!
      Jo si que ho sé perquè conec la Plana de Vic, però no importa el moment, sinó la bellesa...
      Petonets, guapa.

      Elimina
  15. Bonic poema i preciosa la foto que l'acompanya. Les llums, les cases, la vida que hi ha al darrera, és igual que sigui vespre o matinada .
    Una abraçada M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna, tens raó penso que el poema i la foto són una parella perfecta, sigui l'hora que sigui...
      Petonets, glaçadets!

      Elimina
  16. ¡Hola, Mª Roser!!!

    ¡Caramba! Que foto tan bonita!!! Es una belleza de noche con las luces encendidas: no me canso de verla.

    Y el poema es o debe ser precioso aunque yo poco he entendido, no siendo alguna palabra... De vértigo, amor y soledad, de promesas o vibraciones que el paso del tiempo tiene no reblanit. Lo pasé al traductor, y no traduce nada bien y lo siento de verdad.

    Bueno, pues hasta otro momento, reina. Te dejo mi cálido abrazo, mi gratitud y mi inmensa estima.

    Se muy -muy feliz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Llevas razón esta foto parece un sueño, és preciosa y muy màgica...
      El poema nos habla de las soledades y añoranzas que a veces sentimos al anochecer, cuando la gente reposa en sus casas y solo podemos ver la luz...Su vida la imaginamos!

      Pues fíjate , el poema habla del anochecer y la foto es de un amanecer...Ambos instantes, a menudo se confunden por su
      belleza!
      Cuidate mucho que estos días son de bufanda y guantes!

      Besitos como copos de nieve.

      Elimina