Subscribe:

dijous, 30 de juny de 2016

LA TIETA

Rèiem d'amagat mentre cosies al sol
i em contaves secrets de grans
escurant plats al gibrell de la padrina.

Lo temps ho ha escolrit tot:
els llençols brodats de la calaixera de la sala,
l'olor del mondongo i els colors del firal.

Després, "l'argenda" llogada i la por.
Tots els animals morts i els pallers buits.
La vellesa i una altra generació.

Creus que re ha servit per re.
Però sempre és així: tot passa.
I només et pots lliurar a cada instant.

M. Dolors Millat (El batec de la Terra)

La M. Dolors Millat, és del Pallars, per això trobareu alguna paraula dialectal que jo no he sabut discernir... De fet hi ha una muntanya que du el nom de l 'Argenda...Potser el Jordi Dorca! És llicenciada en història antiga per la Universitat de Barcelona. Entre d'altres coses ha estat cap d'estudis de l' Escola d' Escriptura de l' Ateneu Barcelonès.

El batec de la terra, és un viatge poètic al Pallars de quan era xica.




M. Roser Algué Vendrells

26 comentaris:

  1. He buscat què vol dir mondongo. Carn picada per fer embotit.
    A l'estiu preguntaré a la gent del Pallars per a que m'ampliïn la informació.
    El tema va de la tieta. La Dolors Millat ho deu haver viscut de prop, com a tieta o com a neboda.
    Què dir de la cançó del Serrat? Memorable. És com una pintura descriptiva. Veus la tieta, l'escoltes, l'estimes:
    "La despertarà el vent, d'un cop als finestrons..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aniràs al Pallars, que bé que s'està fresquet per aquells varals...
      Em sembla que parla de la tieta com a neboda, el llibre dedica poemes a molta gent del seu temps de nena de pagès...
      Bona tarda Xavier.
      Aquesta cançó me la sento molt meva, encara que jo sóc una tieta més "moderna", he, he...

      Elimina
  2. "com ha passat els temps, com han volat els anys"...
    Una cançó molt adient per aquest poema.
    Tant una com l'altre m'agraden.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo que quan va sortir la cançó em feien brometes amb això de la tieta, però jo me'n sento molt orgullosa...Potser amb alguna cosa m'hi assemblo!!!
      Petonets, bonica.

      Elimina
  3. Un bonic poema encara que una mica trist, com la cançó. Com ha passat el temps...Que joves érem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser ara ens sembla una mica trist, però era així... Gairebé a totes les cases de pagès hi havia alguna tieta com aquesta...
      Em pregunto quan els meus renebots siguin grans, quina imatge deuran tenir de mi!!!
      Petonets, Mari.

      Elimina
  4. qui no ha tingut una tieta, mes o menys propera
    la de'n Serrat, genial !

    petons estivals

    ResponElimina
    Respostes
    1. I més d'una i tot, i eren tan entranyables...Les tietes d'ara no ens hi assemblem gaire, la modernitat també ha trucat a la nostra porta!
      Petonets de tarda assolellada.

      Elimina
  5. Durant un temps em vaig considerar la tieta dels dos fills de la meua germana (sóc major que ella), fins que em vaig casar i vaig tenir jo una filla i vaig passar a ser la tia ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que vas ser la tieta per poc temps, jo ho segueixo sent i molt satisfeta. Curiós, els meus nebots mai m'ho han dit, però els meus renebots sí!!! A mi no em molesta pas que em digin tieta...
      Petonets de capvespre.

      Elimina
  6. a mi el mondongo em sonava dels meus avis....bonic tendre i melancòlic...no pas el mondongo sinó el poema i també entranyable i un xic cruel cançó del Serrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo només hi ha una paraula que no sé què vol dir, per més que l'he buscada, és la que està entre cometes...

      Penso que tan el poema com la cançó, ens parlen d'un temps que ens sembla molt llunyà, jo ho trobo tendra i melancòlic, perquè la vida era així!

      Petonets de diumenge.

      Elimina
  7. Hola Roser, m'has reptat i et dic les que conec. Escurant els plats al gibrell: rentant els plats al cossi. El mondongo és l¡'amaniment que es fa de la carn quan es mata el porc. L'argenda jo crec que és la hisenda, la propietat. I em queda "escolrit" que jo crec que deu ser xuclat, empassat per l'aigüera, però no ho sé segur.
    I m'ha agradat molt el poema nostàlgic, com escrivint sovint nosaltres, no?
    Petonets, guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai si, Teresa, m'ha agradat molt el poema perquè, com tot el llibre, parla de les persones de pagès...
      Escolrit, em sembla que vol dir descolorit, que ha perdut l'aparença original...L'argenda és la què no sé el seu significat, no l'he trobat enlloc, potser sí que és com dius tu!
      Petonets també a tu, ben assolellats.

      Elimina
  8. Ai, aquestes tietes que sempre estaven a punt per donar un cop de mà, per explicar contes a la mainada, per ajudar!
    Bonic el poema. La cançó em posa una mica trista, la veritat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les tietes a pagès , eren una part molt important de la família...
      Tinc alguna cosa en comú amb la tieta de la cançó que a mi m'encanta, les dues ens hem pagat l'enterrament, he, he...
      Però espero que no m'oblidin!
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  9. Sí que és una mica trista, poesia i cançó, amb la meva tieta ens portem 6 anys i m'ensenyava a fumar i a dir "I love you", era una mica diferent, hehe. Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina gràcia, devieu semblar germanes...De fet feia una mica el rol de germana gran!
      Ara ens sembla trista, poesia i cançó, però és com, es vivia en aquella època, jo hi trobo més la nostàlgia---
      Petonets, Gemma.

      Elimina
  10. M. Roser, l'argenda , entenc que és l'hisenda, la propietat.
    Pel Pallars es diu així, en Pep Coll, que és de Pessonada del Pallars Jussà, la fa servir.
    Sempre hi ha alguna tieta que recordem amb tendresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs és molt possible que sigui així , Teresa, gràcies...
      Espero que jo sigui una d'aquestes tietes que deixin un record amable, d'aquí a molts anys...
      Petonets, estiuencs.

      Elimina
  11. Una cancò feta amb el segell de l'amor.
    Les tietes, persones d'ånima propera i elegant.



    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara em posaré una medalla, potser sóc una tieta com aquestes que
      nomeneu... D'ànima propera segurament sí!
      Petonets, Olga i Carles.

      Elimina
  12. Molt bonic aquest poema, ( també la cançó) et porten a temps passats i records que vam viure. També soc tieta, encara que potser no em faci tan com tu, tots els nebots i renebots m'ho diuen i me'n sento molt orgullosa.
    Petonets M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo més Anna, perquè només tinc nebots i renebots...A mi els nebots no m'ho han dit mai, els renebots alguna vegada i jo n'estic ben cofoia de ser una tieta, una mica més moderna que la d'en Serrat, això sí.
      Petonets, Anna.

      Elimina
  13. Nostalgia de aquellos tiempos se percibe en tus bellos versos,a mi me gusta el mondongo solo que ya no lo puedo comer.
    El tema musical muy bello.

    Besos con mi abrazo para ti.

    ResponElimina
  14. Hola bonita...El poema no es mío trata de las mujeres que se quedaban solteras, sobretodo en las casas de campo y se dedicavan a ayudar en el cuidado de la casa...Eran toda una institución. La canción es un homenage de Serrat hacia estas mujeres fuertes y a veces poco valoradas, ya sabes, antes parecía que era comor una obligación que las mujeres se casaran...
    Yo me río porquè también soy una "tieta" aunque un poco mas moderna!!!
    Muchos besitos, Eugenia.

    ResponElimina