Subscribe:

diumenge, 10 d’abril de 2016

UN  LLOC  PER  INSPIRAR-SE...


El post del Vell pou, me'l va inspirar el que hi havia a aquesta casa del Pla de l'Estany, on uns quants estius seguits, vaig anar a fer turisme rural.  Es diu Can Fabrica, ara lloguen la casa sencera...

Aquí es veu la porta de fusta de la meva habitació, oberta de bat a bat. A través de la vidriera, podia veure la lluna o el cel estrellat, des del llit!

Aquesta porta de fusta era de la meva habitació. Antigament, era la cort de les mules, que treien el cap per aquesta finestreta  que hi ha a la porta. Després li treia jo! La finestra gran, era de l'habitació del costat, on un any hi feia estada el José M. Mendiluce i així el vaig conèixer.

Poder sortir de l'habitació directament a fora, era tot un plaer. En aquesta tauleta vaig seure moltes estones per escriure records o el que l'entorn m'inspirava.

Aquesta terrasseta era el menjador d'estiu i el lloc ideal per a les tertúlies vespertines...

Veig que encara hi ha la tauleta feta amb una màquina de cosir, i els bancs, que són molt a prop del pou...

I aquí teniu el vell pou, ara restaurat com la resta de la masia!

M. Roser Algué Vendrells.

42 comentaris:

  1. Doncs és molt maca aquesta masia, aquí possessió, té encant i deu ser glòria a l'estiu. Molts bons records et porta que és lo que jo valoro més.

    Aferradetes de diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és bonica...Jo hi vaig anar cinc estius seguits, fins que la van llogar sencera. Era l'època que més escrivia i el lloc era molt inspirador!

      Petonets, bonica.

      Elimina
  2. Un lloc paradisíac, ideal per escriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Novesflors, a la tauleta davant de l'habitació, la de prop de la font, o asseguda sobre l'herba, les paraules venien soles...
      Petonets primaverals.

      Elimina
  3. Oh Roser que bonic.
    Gràcies per compartir aquestes vivencies.
    La bellesa de la sencillesa.
    Petonets <3

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que jo abans, sempre que podia, anava a cases de turisme rural i me les triava que fossin boniques i amb gent amable.
      Veig que tu domines molt el Facebook, jo no hi entro gaire. Gràcies pel cor.
      Petonets Montserrat.

      Elimina
  4. Aquest signe <3 en el facebook surt com un cor.

    ResponElimina
  5. M'agraden els records que expliques M. Roser. La poètica que hi ha en cada tarda i nit d'estiu que hi vas passar. Fent tertúlia, a vegades amb gent coneguda.
    No se m'escapa el teu sentit de l'humor, quan dius que treies el cap per la finestra on antigament el treia la mula.
    Gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són moltes els dies passats en cases com aquestes i encara que hi anés sola, sempre a acabava fent amistat amb la gent, si en podria explicar de coses, però tampoc en vull abusar, de tant en tant...
      No sempre hi anava a l'estiu, de vegades per Setmana Santa i fins i tot per les vacances de Nadal...Recordo una, matança del porc a vora Cardona, a deu sota zero!
      A mi l'habitació de a mula em feia molta gràcia, de vegades estava ocupada i me'n donaven alguna altre, que tot i ser més gran, no tenia el mateix encant he, he...
      Bona nit, Xavier.

      Elimina
  6. Oh, quina masia més bonica! Un lloc encantador.
    I dius que veies la lluna des del llit? Quina meravella!
    No m'estranya que trobessis la inspiració per escriure en un lloc així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és una masia bonica, hi vaig deixar d'anar quan van decidir llogar la casa sencera. És al Pla de l' Estany, molt a prop de Banyoles...Doncs si només tancava la vidriera, veia el cel des del llit, amb lluna o estrelles! I la tauleta del davant, em convidava a escriure.
      Petonets Glòria.

      Elimina
  7. OH!! Preciosa!! M'agrada llegir com escrivies des d'ací!!

    Quin luxe... ! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que jo sempre triava cases boniques...Segurament és en la que vaig escriure més! També vaig anar molt de temps a una de Calonge de Segarra, que es diu Cal Ros i com que en tenia unes quantes de seleccionades i repetia estada, ja em tractaven com de la família...
      Doncs si senyora, tot un luxe!
      Petonets, Montse.

      Elimina
  8. Les glicines sempre són inspiradores...;)
    Un petit paradís...
    Una abraçada, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí...Sempre triava llocs que tinguessin algun atractiu especial, recordo haver anat a una que es deia La torre de l'Hereu , a Mombrió del Camp, que era com un castell i jo dormia a la torre, molt guai...
      Bona nit, Fanalet.

      Elimina
  9. Quin lloc més maco... Fa venir moltes ganes d'anar-hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és bonic Carme, sempre m'ha agradat està en contacte amb la natura...Doncs mira, si t'animes, ara la casa es lloga sencera...També té una petita piscina!
      Bona nit, Carme.

      Elimina
  10. Quina bona pinta! Un lloc per perdre-s'hi uns dies, sens dubte. Quan no vulguis que et trobin ni et destorbin, em sembla un lloc perfecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensa que moltes vegades, hi havia estat tota sola, quan la majoria de la gent no feia festa tota la Setmana Santa i jo si, hi anava de dissabte a dijous...Em deixaven el dinar fet com si fes un pícnic i si no agafava el cotxe per anar a visitar algun lloc, no veia ningú en tot el dia. Una passada!!!
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  11. bon lloc per perdre's uns dies, jo ho tinc prou a prop.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que si Joan i t'ho dic per experiència...Tu vius per aquesta zona, que bonic i des d'aquí pots anar a llocs molt bonics, com el Santuari de la Mare de Déu del Mont i recitar els versos de Mossen Cinto, mirant el Canigó...

      Bona tarda de primavera, Joan

      Elimina
  12. Ai que bonica. Imagino escriure en aquesta taula, en el matí quan el sol encara no molesta, o al porxo del menjador de estiu i a la nit una tertúlia d'estiu amb uns bons amics. Tan sols amb imaginar-m'ho ja em causa il·lusió.
    Petonets M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs imagina't viure aquests moments...Tot un plaer!
      Jo sempre m'he buscat llocs idíl·lics per a fer una escapadeta o unes petites vacances.
      Petonets primaverals, Alfonso.

      Elimina
  13. Un lloc ben bonic i inspirador. I el pou, quants records, se n'ha perdut la mena i és ben trist.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A més és un lloc que no és gaire lluny de la "civilització"...Els pous sempre m'han agradat, s'ha perdut el romanticisme de moltes coses i s'ha guanyat en comoditats el pas dels anys tot ho canvia...
      Bona tarda de primavera, Teresa.

      Elimina
  14. Un lloc molt bonic i la masia preciosa. No m'estranya que et sentissis inspirada i les paraules sortissin soles. M'agrada veure el pou que et va suggerir l'anterior relat.
    Petonets M, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vist Anna, és nota que sóc de muntanya...La casa, els entorns, el cant del rossinyol al capvespre...Una autèntica delícia!
      Els pous sempre són una mica màgics.
      Petonets , Anna.

      Elimina
  15. Una casa preciosa per estiuejar. Si respira pau i una bella senzillesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que jo sempre em busco racons molt bucòlics, on es respiri pau i tranquil·litat...
      Petonets, Consol.

      Elimina
  16. No m'estranya que t'inspiressis en aquesta casa tan bonica, M. Roser; és preciosa! I sense parets de ciment al davant en treure el cap per la finestra, i els estels per sostre, i tota la natura al teu abast... Jo m'hi quedaria!
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Montse, és una casa preciosa hi vaig passar molts bons moments i ja em tractaven com de la família, però ,és clar, al llogar-la sencera va ser un inconvenient per a mi, però en vaig trobar d'altres també molt boniques...
      Petonets, Montse.

      Elimina
  17. Bona nit Roser.
    Molt contents de que hagis entrat al blog de la M. Carme, però en realitat ens hem equivocat al posar l'adreça.
    El nom real del blog que volem fer conjuntament és: http://salutcoriment.blosgspot.com.
    De tota manera esperem vagis seguint el seu blog personal

    Gràcies i perdona l'equivocació.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdonats, conèixer blogs guapos sempre va bé, buscaré aquest que em dieu ara...
      Gràcies a vosaltres i petonets.

      Elimina
  18. ¡Hola, Mª Roser!!!

    Que bellísima casa, todo un lujo y remanso de paz para tu inspiración y para la de cualquiera que tenga la oportunidad y el privilegio de pasar un tiempo en una casa como esa para una pequeña o, larga estancia. No me extraña que te inspirara para escribir, una casa así es un tesoro que no tiene precio.

    Me imagino ahí sentada en la mesita sin ruidos... Solo el de los pajarillos, que delicia!!! Amiga.

    Me ha encantado esta entrada, Roser.
    Te dejo mi gran estima y gratitud.
    Un abrazo y se muy muy feliz.

    Chauuuu besiños.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!

      A mi siempre me ha gustado hacer turismo rural...Los hoteles són demasiado bulliciosos, en cambio estar un tiempo en una casa de campo, te da mucha paz y te permite escribir, sin que nadie te moleste
      Pues fíjate que a veces en la casa, he estado solita sin nadie que me distrajera de mis pensamientos. En esta mesita escribí el post anterior del pozo,( tenia uno muy cerquita que me sirvió de inspiración, y bastantes cosas mas...

      La casa es muy bonita, yo procuro escoger las que tienen un encanto especial y si me gustan, repito varias veces.

      Gràcis por tus palabras bonita.
      Recibe también todo mi afecto y mis buenos deseos.

      Molts petonets.

      Elimina
  19. Estic segura que he comentat aquest post, Roser, i potser vaig picar malament alguna cosa. Torno a dir que el lloc és per inspirar escrits dels més bonics i sentits. Tan bell com la joventut i la primavera. Tan vell com la mateixa saviesa de la terra i la pedra.
    Bon vespre serè i calmat.

    ResponElimina
  20. Hola Olga, no et preocupis que això funciona com vol...I tant que si, la tauleta de davant de l'habitació y la que hi ha prop del pou, han estat còmplices de moltes de les meves paraules escrites, allà vaig posar en ordre els records del primer llibre...
    És un lloc preciós, jo els trio amb molta cura, perquè a l'anar-hi sola bé m'hi he de sentir bé!
    La vellesa i la tardor, també poden ser boniques, només que cal fer un esforç per aconseguir-ho...
    Bona nit Olga ( aquí molt ventilada).

    ResponElimina
  21. Quines fotos més fantastiques.
    Aquests records sempre viuen i reviuen en el cos, l'ánima i l'esperit.
    Sempre floreixen de nou.

    Una Abraçada.

    ResponElimina
  22. Moltes gràcies als dos. De tant en tant m'agrada escapar-me a alguna masia solitària, i tornar com nova...
    Petonets i bon Sant Jordi.

    ResponElimina
  23. Es tracta d'un lloc molt bonic, M.Roser. Els records sempre tornen i és així que ara recordo que avui t'he de desitjar que tinguis una bona diada.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  24. Si que ho és de bonic Jordi...Sempre intento escollir cases amb una mica d'encant!
    Espero que tu hagis gaudit de la diada al mati amb un bon sol, perquè ara fa una bona pluja...Jo la vaig celebrar ahir a l'escola.
    I avui és el teu Sant, ho sigui que un doble motiu per haber gaudit del dia. Felicitats.
    Petonets, camí del Far, amb olor de roses.

    ResponElimina