Subscribe:

divendres, 4 de març del 2016

TERTÚLIES

Durant un temps anava de tant en tant a una tertúlia poètica, on tothom escrivia en castellà menys jo. ( tots tenim un passat) Van convocar un concurs de poesia a nivell nacional i , és clar, el normal era que jo no hi participés...La meva satisfacció va ser observar algunes cares, quan van veure que hi havia participat ( no s'ho esperaven) i a més , vaig quedar finalista. En aquest cas hi havia premi pels tres primers : un quadre de tres pintors locals i va ser molt divertit, perquè com que un era  d'un pintor amic meu, vam fer una petita trampa, perquè em toques el que més m'agradava que era el seu... Ara és tot un personatge, sobretot en escultura...És professor de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Es diu Jorge Egea.

LA  NANA  DE  LOS  PAJARITOS
Quaderns musicals
Tu que te despiertas muy de mañana
con un llanto tan chico y desvalido,
no penes más, cual pàjaro en el nido
a tu vera, te cantaré una nana.

Sinfonia de amor, mi niña sueña;
lindos pajaritos seran el coro
cristalina voz con reflejos de oro;
entre las mías, tu mano pequeña.

Tristes gorriones harán los clarines,
la bella alondra, arpegios de plata,
los ruiseñores suaves violines.

Melodía de acordes infinitos
te arrullarà cual celestial murmullo;
serà la nana de los pajaritos.
Las canciones infantiles de Nati.


Els refilets del tallarol, són del bloc de la Carme.

M. Roser Algué Vendrells

(Per cert, el meu blog demà farà vuit anys, avui me n'he adonat per casualitat.)

35 comentaris:

  1. Ja em semblava que eres una mica trapella, M.Roser... mira que fer trampes!
    M'agrada molt aquest poema. És molt tendre, molt dolç.

    ResponElimina
  2. Glòria, ja veus tota la meva producció en castellà, a part d'algun petit poema de Nadal per les classes de l'escola!
    De vegades, és molt sa, fer trampes...
    Petonts, glòria.

    ResponElimina
  3. Nena, per ser l'única producció en castellà, és un castellà ben autèntic!!!

    Bona nit, M Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps què passa Carme, que jo tots els estudis els vaig fer en castellà, aleshores tinc un vocabulari molt ric, més que molts de parla castellana i a més, en aquest cas, em vaig esforçar perquè ningú podés pensar que estava escrit per una catalana i me'n vaig sortir, he, he...És un castellà de "la "meseta", de l"Espanya profunda"!!!
      Petonets i bon diumenge.
      Petonets, Carme.

      Elimina
  4. La poesia no té fronteres lingüístiques.
    Enhorabona pel poema i per molts anys per l'aniversari del teu blog, M. Roser.
    Sempre és un plaer llegir-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó però per escriure en castellà, he d'esforçar-me el doble, sobretot si és cosa de sentiments...Moltes gràcies, sembla mentida com passa el temps i em va costar força arrencar...
      I més gràcies, el plaer és d'anada i tornada!!!
      Petonets.

      Elimina
  5. Per molts anys més que puguem visitar el teu blog i llegir-te. Ja ens ets indispensable ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Novesflors i jo que pugui llegir el vostre...Vosaltres, que em llegiu amb bons ulls!!!
      Petonets.

      Elimina
  6. M´encanta M Roser i enhorabona. Els dimecres jo vaig a les tertulies de la Asociación de Arte Multidisciplinar, Mistium.Jo hi soc com a rapsoda, pero tinc companys i companyes que escriuen Poemes i també i han pintors.Petons desde Valencia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montserrat, el què passa és que jo era com una mica l'ovella negra per alguns...Allà cadascú llegia els seus poemes, alguns millor que altres!
      Petonets camí de València.

      Elimina
  7. El castellà és una gran llengua que per culpa de molts ens han fet avorrir i és una llàstima que gent com nosaltres capaç d'escriure en dues llengües n'estigui perdent una per culpa de la política.
    Un dia em vas dir que eres una rondinaire....i ara una tramposa..Vaja perla la M. Roser......
    Felicitats per els vuit anys...jo els faig l'agost

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó i jo puc escriure tant en català com en castellà, el què passa que quan es tracta d'expressar sentiments , sempre en català...
      Doncs si, una mica rareta si que ho sóc, però jo no me n'amago, que hi ha molta gent que ho dissimula molt bé...Però està bé
      ser diferent, si tots fóssim iguals seria molt avorrit!
      Gràcies per la felicitació, amb vuit anys, ja pot anar solet!!!
      Bon vespre, Joan.

      Elimina
  8. Els vas agafar a tots per sorpresa, inclòs al jurat !!hehehe
    Felicitats també, per l'aniversari Roser !!!
    Una abraçada !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí Artur, aquesta era la meva intenció, perquè alguns anaven bastant de sobrats...
      Moltes gràcies, amb vuit anys ja són molts posts!
      Petonets.

      Elimina
  9. M'ha fet gràcia comprovar una certa similitud en això del concurs que expliques. Als 14 anys vaig participar en un de nacional, també en castellà, i vaig guanyar-lo, tot i que anava adreçat a persones més grans. Els diaris en van parlar molt favorablement. I a causa d'aquest poema, el meu oncle Pere, el músic d'Esplugues va considerar que era la deshonra de la família per escriure en castellà i em va desheretar del seu violí i la seva música. Bé, ja en vam parlar fa temps, recordes? Com tu dius, cal tenir molt en compte que rebíem l'escolarització en castellà i que el sabíem escriure molt millor que el català...
    Per molts anys pel teu blog, i que per molts anys més ens hi puguem trobar! Una forta abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me'n recordo que m'ho vas explicar...Doncs si que era radical el teu oncle. La llàstima és que et quedessis sense el violí que segurament devia tenir els seus anys i la seva història.
      A més nosaltres vam aprendre un castellà molt acadèmic i el sabem escriure i parlar millor que molts que el tenen com a llengua materna...
      Gràcies per la felicitació, jo també espero que la "relació" duri molt de temps!
      Petonets.

      Elimina
  10. És difícil d'escriure tan bé en una llengua que no és la teva.
    A l'Agost farà nou anys del meu primer blog, Anticànons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si has estudiat en aquesta llengua, no és tan difícil, en català escric i parlo, amb paraules planeres...En castellà tampoc parlo com el poema, és qüestió de buscar-ne que sonin més cultes...
      Veig que són molts els blogs que tenen més o menys la mateixa edat!
      Petonets.

      Elimina
  11. Per molts anys, pel bloc i per descomptat per la poetessa que ets.
    M.Roser, nosaltres vam aprendre a escriure i llegir en castellà i el pòsit cultural hi és.

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies, Teresa, sobretot per això de poetessa...
    I tant, som molts els que ens podem expressar tan en català com en castellà!
    Petonets.

    ResponElimina
  13. Deuria estar bé, veure les cares dels teus companys de tertúlia i veure que quedaves finalista. És bonic el poema, tot ho havíem apreníem en castellà, en aquells temps.
    Felicitats pels vuit anys del bloc,.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser com una petita lliçó, perquè veiessin que era tan capaç com ells d'escriure en castellà...
      Gràcies per la felicitació, el meu blog va creixent de mica en mica...
      Petonets, Anna.

      Elimina
  14. Bueno, Roser, va ser una petita trampa. Segur que ja ha prescrit. Ho dic per si al pintor no li agrada que hagis fet una confessió que l'implicava a ell. És un poema molt dolç. Es veu clar que dominaves el castellà. Jo em pensava que també, però ara, quan hi he d'escriure, em sembla que no ho faig gaire fluïd. Deu ser la falta de pràctica.

    ResponElimina
  15. Ah i felicitats pels vuit anys! Em dobles el meu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per descomptat que era una petita trampa, al pintor no li importaria que ho digués , a més no crec pas que sàpiga que existeix aquest blog, que fa una pila d'anys que no l'he vist...
      Pensa que em vaig esforçar molt per escriure un castellà culte...
      Li vaig preguntar a una companya d'escola, de l'España profunda,( no sabia que era meu) a veure que li recordava l'estil del poema i em va dir, que semblava de l'època d'en Machado, he, he, ves per on!!!
      Moltes gràcies per la felicitació, i estic esperant el mes de maig...
      Petonets, guapa.

      Elimina
  16. havia escrit abans i blogger no me l'ha publicat ...hi torno et deia que moltes felicitats pels vuit anys del blog i que m'he imaginat la cara de nana de pajaritos que els hi devia quedar als teus companys quan van veure que et presentaves i quedaves finalista ....

    ResponElimina
  17. El meu blog et diu, gràcies per la felicitació...
    Doncs si noia, potser més aviat cara de "pajarracos", he, he i jo reia per sota el nas!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  18. Caram, ja m'hi poso amb els teu 8 anys fets... sempre arribo tard. Moltes felicitats per la constància, l'amenitat i l'amabilitat que demotres en els teus blocs. I, sobretot, que no et vingui la intenció de plegar, ¿eh?
    Una abraçada i records a la clívia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vist? el meu blog ja és una mica granadet...No et preocupis, l'important és arribar. Moltes gràcies.
      De moment, com que m'ho passo bé, anire fent el què pugui.
      Avui et volia enviar un correu, ho faré després.
      La clívia porta ben bé un mes florida, no sabia que duressin tant!!!
      Petonets.

      Elimina
  19. Mª Roser, estuviste de aniversario del blog? Si es así, felicidades y que estés por muchos años más.

    Que preciosidad esos versos y como son en mi idioma los saboreo un poco más. La nana de los pajarillos, me encanta.

    Ha sido y es siempre un inmenso placer, siento pena de no pasar con más frecuencia. Pero no doy para más.

    Un abrazo, toda mi estima y gratitud.
    Se muy muy feliz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Pues si mi blog ya és mayorcito, ha cumplido ocho añitos...
      Te gusta el poema? pues con el quedé finalista en un concurso y esta vez no precisaste del traductor...

      No te preocupes, la intención es lo que vale!
      También te deseo que seas feliz y disfrutes de las cosas lindas de la vida.
      Besitos primaverales.

      Elimina
  20. Deixa'm felicitar-te per l'aniversari del teu blog. Sembla mentida, eh? però els blogs també es van fent grans :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse, però a mi em va costar una mica fer-me un lloc dins d'aquest món... Ara mi sento molt bé.
      Petonets.

      Elimina
  21. Pues más felicidades todavía, Roser: me alegra que hayas quedado finalista. Es precioso el poema, merecía ser premiado.

    Un abrazo, reina. Y gracias, siempre por tu amable guella

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias bonita, nadie se lo esperaba, como yo siempre escribo en catalán...Fue divertiodo!
      Besitos primaverales.

      Elimina