Subscribe:

diumenge, 17 de gener del 2016


Tardor, primavera???

Feia molt que, en aquestes dates, no tenia la terrassa amb les plantes tan reeixides com aquest any... Fa temps que vaig fer-ne un post, però ara he fet fer un prestatge, per posar els tests i no ensopegar-hi cada dos per tres...Les fotos són correlatives començant per la dreta del terrat i si no hi veieu gaires flors, és perquè darrerament poso més plantes crasses i cactus que són més fàcils de tenir-na cura...





La planta que hi ha al racó, és un romaní ben florit, encara que no es veu gaire bé. Espero que no vinguin glaçades i me les malmeti...( es nota que he fet les fotos aquests Festes, perquè es veuen les llums que guarnien la barana)

M. Roser Algué Vendrells

53 comentaris:

  1. Certament el trobo un espai acollidor amb la claror inundant de llum l'espai pertot.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt acollidor Jordi, a més tinc uns pins al davant que em sembla que aviat formaran part del meu terrat...

      El vent portarà petonets del terrat cap el Far i potser alguna volva de romaní!

      Elimina
  2. Lindo jardim, inclusive tenho algumas dessas belas plantinhas também , justamente porque são fáceis de cuidar e são muito muito bonitas , principalmente na primavera.
    Beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi si que m'agraden les plantes, fan molta companyia i fan bonic. Gairebé totes són fàcils de cuidar, segurament en deus tenir alguna com les meves...Encara que no facin gaires flors, el verd de les fulles també fa alegria.
      Aquest any estan una mica despistades, perquè hauria de fer fred i no en fa i les plantes em sembla que ja pensen que és primavera!
      Petonets i somriures, Joelma.

      Elimina
  3. Bonica terrassa, jo tinc totes les plantes seques. Aquest any però ha fet molt bon temps, i en alguns camps ja es veu sortir el blat i florir els fruiters.
    Imma Cauhé

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. Doncs aprofita aquests dies, encara de bonança, per plantar-ne de noves i així, a la primavera, tindràs una bona florida...
      Petonets, Imma.

      Elimina
  4. Fan molt de goig... Aquest any les plantes van despistades amb el bon temps. Jo sí que en tinc de florides, unes quantes. Tu també hi tens els ciclamens!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant me les miro , i penso ja que no tinc jardÍ...
      De ciclamens en compro cada any perquè quan arriba el maig i ja es panseixen no guardo pas els bulbs, directament, al contenidor marró; normalment en compro de tots colors, però aquest any , el prestatge de ferro se m'ha endut bona part del pressupost...
      Petonets.

      Elimina
  5. Fa uns quant dies pensava això mateix, ha fet un temps increïble, tant que les plantes van un poc despistades. Tinc unes clavellines ben florides.
    El teu jardí està de festa!!

    Aferradetes ja ben fresquetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si noieta tan animals( incloent-hi persones), com plantes, estan ben desorientats, fins i tot ja hi ha alguna rosella florida...I els ossos ja no saben si hivernar, o sortir a fer un vol per la muntanya!!!
      Petonets.

      Elimina
  6. Sí que en tens, quin goig! Però em temo que el fred ha arribat, no sé si prou com perquè glaci, però per les plantes no deu fer gaire gràcia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps què passa, que sóc una mica addicte a les flors...Ahir al matí, el termòmetre que tinc més a mà, marcava zero, però de seguida va pujar la temperatura i com que estan una mica arrecerades...Ara que si haguessin de venir dies seguits de gelades, les taparia...Quan se'm mor alguna planta, la trobo a faltar i tot...
      Petonets.

      Elimina
  7. No tinguis por, les plantes són molt agraïdes, i encara que el fred les castigui una mica, segur que amb els teus cuidats tornaran a florir. Aquesta terrassa fa molt bona vista per prendre el sol en aquests dies d'hivern, envoltat de tant verd.
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que hi toca molt el sol, perquè és cara migdia, però per desgràcia també hi bufen tots els vents i de vegades no és gaire agradable estar-s'hi...Ara, les plantes, com que estan arrecerades, no es queixen pas, tot i que en les darreres ventades, alguna ha anat a parar al terra...
      Gairebé cada hivern se me'n glacen un parell, però de seguida troben substitut...
      Petonets de colors.

      Elimina
  8. Tens una terrasdsa preciosa M Roser, a la meva fa molt de vent i es fa malbé tot, pero jo ara en tinc unes quantes a ran de terra, sobretot ibiscus que son resistens.
    Un petó desde Valencia, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que dedico més temps a la terrassa que a dins de casa...
      El vent també és una de les meves pegues; tinc una altre terrasseta petita que jo li dic que és la UVI de les plantes, perquè quan alguna no està massa fina, l'hi posso a veure si es refà!!!
      Petonets, Montserrat.

      Elimina
  9. Un reconet ben acollidor, el teu !!
    Felicitats !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, sí que ho és a més, és un lloc per entretenir-te i les plantes si els hi dediques temps, són agraïdes.
      Petonets, Artur.

      Elimina
  10. Quin be de Déu! La llàstima és que aquest any la natura va boja...
    Un petó, M. Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus que estic ben acompanyada...Abans comprava més plantes amb flor, però amb el vent sempre havia d'anar amb la pala i l'escombra, recollint pètals i fulles, aquestes potser no són tan boniques però no donen tanta feina!
      Petonets, amb olor de romaní.

      Elimina
  11. Quina terrassa tan cuidada. El meu romaní, finalment, s'ha assecat, no sé ben bé per què. Però tinc algunes plantes igual que les teues (2, en concret). Aquest hivern no és hivern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has de pensar que li dedico bastant de temps, ara des que em van fer el prestatge de ferro , no tant, perquè encara que en tinc alguna al terra, no és allò d'anar apartant testos, cada dia per escombrar les fulles.
      El romaní, va com va, a mi se me n'han assecat molts , però aquest està florit que fa goig de veure...
      Ara només estic pendent del temps( per si les he de tapar), no sigui que faci una gelada tardana i em faci estralls...
      Molts petonets.

      Elimina
  12. no se com estaran ara perquè el diumenge a casa estàvem a 6 sota zero....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que vius a la Catalunya profunda???( que jo ho sóc , he)
      Aquí avui marcava 6 positius i ara marca 8...La temperatura continuarà pujant una altra vegada...Quan veig tants fruiters florits , penso amb les glaçades tardanes!!!
      Petonets.

      Elimina
  13. M'agraden aquest testos, arrenglerats, com un trenet, comuna pretatgeria de llibres.
    Tens molt bon gust M. Roser, ets una noia molt polida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, moltes gràcies...Com que tinc temps per dedicar-m'hi, aprofito els dies que fa sol i no fa vent, per fer de pagesa d'estar per casa, he posat els testos així, perquè no ocupen tan espai...
      Petonets i un bri de romaní florit.

      Elimina
  14. Que no agafin fred, que han baixat les temperatures! Que bonics tots aquests testos, nosaltres ara mateix en tenim 3, empatats amb les persones! Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuidar les plantes relaxa molt...Però també m'hi gasto un munt de calerons! Ja estic pendent del temps, per si les he de tapar, però al pas que anem...
      Petonets.

      Elimina
  15. Quin goig sortir a aquest balcó i envoltar-se de tantes plantes!!...
    Mira que n'arribes a tenir de varietats!!...
    Seguir el procés de les plantes és una activitat que m'agrada molt i això que només en tinc algunes per dins de casa, però la veritat és que m'aporten moltes satisfaccions.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si Montse , Déu ni do,i és que a prop de casa tinc un "garden" i m'agrada molt anar a veure les flors, però no me'n vaig mai amb les mans buides, sempre els dic que m'hauran de prohibir l'entrada, com als casinos...A dins de casa també en tinc, però mitja dotzena...
      Petonets, Montse.

      Elimina
  16. Són mitja vida, aquestes plantes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Helena, perquè si un dia estic de mal humor, surto a mirar-les i em fan passar les cabòries...
      Petonets.

      Elimina
  17. I quina col·lecció més maca tens!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden molt les plantes, trobo que donen molta vida i alegren la vista i el cor!
      Petonets.

      Elimina
  18. Tens el teu petit (no tant) jardí a la terrassa, Roser. A mi també m'agraden molt les plantes i aquest any, és veritat, estan molt florides pel temps que estem. Com que les rego poc perquè per la salut del meu pare quasi no sóc a casa, em pensava que era per això, que la poca aigua els hi provava més, però ja veig que no, que és general. Ah, i els cactus són la meva asignatura pendent: viuen a tot arreu i a casa meva, no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de regar-les depèn, perquè hi ha plantes que volen molta aigua i d'altres que gairebé no tenen mai set...Aquest any les he de regar més sovint, pel bon temps, sinó a l'hivern amb un cop a la setmana en tenen prou...Dius que no et viuen els cactus? Això ja és una mica greu, pensa que volen molt de sol...A mi m'agraden, però valen un dineral i si són una mica grossos i pots deixar la setmanada ( com deien abans). Quan ve algú a casa sempre he de dir que vagin en compte, que no es punxin, però de vegades no hi sóc a temps i sento algun ai!
      Petonets, Teresa.

      Elimina
    2. La terrassa no és tan gran com sembla Teresa, les fotos enganyen una mica!

      Elimina
  19. Roser, se't felicita pel teu jardí tan polit i frondós. Segur que parles amb les teves plantes i elles et desitgen un bon dia. Nosaltres tenim el balconet envidrat i és un solàrium, però les que creixen millor són les plantes crasses, encara que els acolorits calantxoes són molt resistents, molt corrents i baratets.
    Aquest any boig s'ha aconseguit que les violetes africanes floreixin dues vegades, i fan alegria.
    Una abraçada en l'escalforeta del vespre, Roser. Admiro i enyoro aquests refugis.

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies Olga, ja que no tinc un jardí com caldria, la terrassa també fa el fet...De vegades m'enfado perquè el vent em tira les fulles per terra i aleshores sí que parlo, però més aviat sola, que amb les flors...
    Amb els molts hiverns que he viscut, cap de tant atípic com aquest. A la primavera ja estarem cansats de flors, o potser aleshores farà fred
    Les plantes crasses són molt agraïdes i n'hi ha de molt maques. Veus
    els calanxtoes a mi no em duren, quan els cau la flor, de seguida es
    panseixen, es veu que no troben el lloc adequat, ara ja no en compro.
    El què em fa molta ràbia és quan se me n'empesta alguna amb la "cochinilla", aleshores li tiro insecticida ecològic i la deixo a l'UVI vegetal ( la terrasseta petita) a veure si es refà...

    Una araçada també per a tu Olga, amb l'escalforeta del cor i ben aviat puguis tornar a gaudir d'aquest refugis que tant enyores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui m'ha costat a mi contestar el teu comentari i veig que m'han saltat algunes línies, quan no tocava...Petonets.

      Elimina
  21. Quin jardí més preciós que tens M. Roser. Segur que et sens molt bé envoltada de tantes flors i plantes en aquesta terrassa. Desitjo que el fred que ha vingut aquest dies no les espatlli.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Anna, sinó fa més fred que fins ara, estan ben segures, bé potser aleshores agafen més malalties, o sigui que millor una mica de fred...Aquí només hem baixat a 0 un dia, però de seguida va pujar la temperatura i al migdia ja estàvem a 15...Suposo que vosaltres teniu un hivern més normal. però aquí, jo no n'havia vist mai cap amb tanta bonança...Mira que jo no em constipo mai i aquest any ja n'he pescat dos...Massa microbis a l'aire!
      Petonets, Anna.

      Elimina
  22. Una terrassa que convida a passar-hi bones estones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, però només té una petita pega, que hi bufen tots els vents i has d'aprofitar alguna estona que estigui en calma...Però sempre puc admirar les plantes des de dins de casa, perquè tinc unes bones vidrieres...
      Petonets.

      Elimina
  23. Et felicito, M.Roser, tens una terrassa que dona gust de mirar. Això del prestatge ha estat una gran idea, queda tot més endreçat i més practic per netejar.
    En fas enveja -sana, això si- que jo tinc la terrassa que fa pena. No tinc ni mà ni paciència per les plantes, tant que m'agraden!
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria, ara si vinguessis no hi hauria perill que t'entrebanquessis...Si noia molt més fàcil de netejar, que abans havia d'enretirar els tests un per un! Ara que em va costar els seus bons calerons, perquè m'ho fa fer un ferrer artesà. Tot és posar-si Glòria , comences per dues o tres i de mica en mica es van multiplicant.
      Ara vull canviar la vidriera del balcó i posar-hi una porta corredora, però m'ho he d'estudiar molt bé, perquè tan com la tinc no és gaire pràctic...
      Molts petonets, Glòria.

      Elimina
  24. ¡Hola Mª Roser!!!

    Sabes, entrar en tu espacio es hacer que el alma brinque, pues todo huele a primavera ya florecida.
    Nos dejas una preciosas imágenes que invitan a sonreír. Hoy en Pontevedra está de sol, así que voy dando un paseo pues mañana ya llueve de nuevo.

    Ha sido un inmenso placer pasear por tu espacio, la verdad es que levanta el ánimo.

    Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
    Un abrazo inmenso y se muy muy feliz.

    ResponElimina
  25. Hola Marina!

    Gracias bonita, la verdad és que inviernos como este yo no recuerdo, ninguno; pienso que se juntó el otoño con la primavera, a no ser que la meteorlogía nos de algun susto tardío...

    La naturaleza está muy desorientada y ya no sabe a que atenerse! Que bien que os llueva, aqui llevamos más de ochenta dias sin sacar el paraguas y pienso que no es bueno...Yo que nunca me resfrio, este año ya he pillado dos, o más bien me han pillado ellos a mi, je, je...

    Como siempre para mi también es un placer pasar por tu casa, aunque sea virtual.

    Muchos besitos de colores y con olor a romero, como el de mi terraza.

    ResponElimina
  26. Hola, Roser.
    No sé per què.
    Pero he pensat en un harem.
    I amb molta claror.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram Jordi, quines associacions d'idees tan exòtiques...La veritat és que de claror no n'hi falta !!!
      Petonets.

      Elimina
  27. Tot un paradís de color i parfum al bell mig d'un hivern insòlit...a la teva tarrassa.
    Jo també les tin força boniques


    Gràcies per compartir.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
  28. Ja que no puc tenir un jardí, la terrassa també fa el fet i les plantes alegren la vista i la vida... Tens raó amb això de l'hivern insòlit, a veure si ens donarà algun ensurt a darrera hora!

    Molts petonets.

    ResponElimina