Subscribe:

dilluns, 14 de setembre del 2015


UNA  ABRAÇADA !!!

Dibuix de la Carme...

El sis estava molt trist perquè estava sol i volia un amic. Però els números que tenia a la vora no li agradaven, tots eren massa estirats.
També hi havia el nou, que tenia el mateix problema, però no es coneixien…
Una nit, es van trobar i va ser amor a primera vista. S'abraçaren ben fort i va sortir el 69…Quin goig  ben arraulidets! Havien fet un número màgic...
M. Roser Algué Vendrells

28 comentaris:

  1. Fas molt tendre un número tan eròtic, M. Roser.

    ResponElimina
  2. És que la Roser és una innocentona !!!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Si és que quan dos s'han d'acabar trobant, no hi ha manera d'evitar-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó XeXu, números o persones, tan se val...
      Peonets.

      Elimina
  4. És que un número sol val poca cosa...
    Quin relat més tendre!
    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi això del doble sentit em costa una mica...Gairebé sembla un conte infantil, he, he...
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  5. Com dieun en algun altre relat...els números imiten a les persones. Gràcies per ser-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar, els números no tenen vida pròpia...Espero que se me n'acudeixi algun altre al final, ja saps que gairebé tinc l'obligació moral jo, he, he...( finals d'octubre)
      Bon vespre, Joan.

      Elimina
  6. oooooh que bonic M Roser i quanta tendresa

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tot em surt ensucrat, noia...Una és com és!!!

      Petonets.

      Elimina
  7. Que dolç, podria ser un capítol d'aquella sèrie 10+2... millor més endavant :)

    ResponElimina
  8. Gràcies Gemma. No conec aquesta sèrie, l'investigaré!
    Demà t'enviaré el llibre, és que fins ara, a correus, feien horari d'estiu i no m'anava bé.
    Molts petonets.

    ResponElimina
  9. ¡Hola Mª Roser!!!

    Es un corto muy bonito muy tierno... El 69 no era el que más le gustaba pero fue el mejor el mas brillante en el amor o eso entendí, no sé si me equivoco... Al no entender el idioma solo intuyo.

    Siempre es un placer pasar por tu casa virtual.

    Te dejo un abrazo, mi gratitud y mi estima siempre.
    Se muy muy feliz.

    ResponElimina
  10. Hola Marina!

    Ya sabes que el 69,es un número especialmente eròtico, ( cuestión de posturitas) A un companyero se le ocurrió hacer una convocatoria para que la gente escribiera relatos con 69 palabras exactas y si era posible que tuviera un doble sentido...Yo , participé porque conocí al compañero y es muy agradable...Pero a mi el estilo eròtico no se me da muy bien,por eso mi narración , casi parece un cuento infantil, je, je...

    Ya sabes que el placer es mutuo. Quizás porque las dos somos sensibles...
    Muchos besitos y que la vida te regale momentos felices.

    ResponElimina
  11. Ostres M. Roser, que bonic; curt , tendre i concís.
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabo de posar el comentari i se m'ha esborrat...
      Et deia que les històries de doble sentit , no són pas el meu estil, però en aquest cas el company del blog el vaig conèixer personalment i em va caure bé...
      Petonets, Anna.

      Elimina
  12. Tots els números ho sòn de mágics.
    Es vital indagar en el seu misteri.

    Una Abraçada
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que sí, però aquest té el doble sentit , que fa gràcia...
      Petonets i somriures.

      Elimina
  13. El pobre 69 està tocat pel que tots sabem i segur que cap adult, en veure'l, no pot evitar pensar-ho. Però que caram! Ens hem de dixar d'estereotips. És una història bonica com la dels tancs que li vas explicar a la de Madrid.

    ResponElimina
  14. He, he, a mi això de l'escriptura eròtica, com he dit abans, no se'm dona massa bé...
    Veig que segueixes les explicades que li faig a l'amiga d'una altra parla...Com que veig que és molt respectuosa, jo intento fer país...
    Petonets.

    ResponElimina
  15. M'agrada molt, M. Roser; quan sorgeix l'amor de debò, tot es converteix en màgia, tant els números com les persones.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, tens raó...I què més màgic que una abraçada que ho capgira tot...
      Molts petonets i bon diumenge.

      Elimina
  16. Estan fets l'un per l'altre. No sé si en saps o no, de fer històries amb doble sentit, però a mi aquesta m'ha agradat molt. Bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Loreto, ara m'he animat i en tinc una altre de preparada pel final... També és inocentona, a,mb un missatge que no sé si he sabut transmetre...
      A veure si encara hi agafaré el gustet, he, he...
      Molts petonets.

      Elimina
  17. Abraçar-se capgirats també és abraçada. Pell, tacte, amor.

    És bonic, nena.

    ResponElimina
  18. La qüestió , és posar-hi sentiment...
    Gràcies, Montse.

    ResponElimina