Subscribe:

dissabte, 27 de juny del 2015

GROGOR

Aquests dies he vist la muntanya de Collcerola , coberta d'un gran mantell groc. He recordat els versos d'en  Maragall i que jo, fa un temps, en vaig fer un vídeo. L'he volgut recuperar i compartir, tot i que es  molt d'estar per casa...Accepteu la bona voluntat...

LA  GINESTA



M. Roser Algué Vendrells                       ( 17 de juny del 2010)      

31 comentaris:

  1. Aquest poema el conec jo i tot, això ja és dir, oi? Ens el devien ensenyar a l'escola, suposo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que en coneixes més , XeXu...A mi no me'l van ensenyar a l'escola, però jo sí que ho vaig fer...A la meva època els poemes en català els apreníem pel nostre compte!
      Bon diumenge.

      Elimina
  2. M. Roser,
    aquest poema de Maragall
    el dius molt bé,
    en fas un retall.
    Dins del cor
    ben fort retruny
    del color groc
    que pinta el poeta
    amb la sardana "juny"
    de Juli Garreta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira que bé, veig que has conegut la sardana, com que la ginesta floreig el juny...
      A més és preciosa.
      M'agraden els teus rodolins!
      Bon diumenge, Xavier.

      Elimina
  3. L'important és fer les coses que t'agraden, encara que no surtin del tot bé. La satisfacció d'anar provant i aprenent de tot i de tots.

    M'agrada com ho dius. m'agrada la teva veu. :)
    Aferradetes de tots colors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lluneta! Durant un temps em va donar per fer vídeos, potser en tinc uns deu, però era una mica pesat, perquè havia de buscar les imatges que hi fessin joc...
      Molts petonets, avui especialment, de color groc!

      Elimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Aquest poema tan conegut, jo trobo que sempre és un goig sentir- lo.
    La ginesta cada any ens el recorda. O al menys a mi me'l recorda. De fet me'n recorda dos.

    Aquest i

    Ara digueu
    La ginesta floreix
    I arreu al camp hi ha vermell de roselles
    ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els dos són preciosos Carme, i ben reals, perquè al juny floreix la ginesta i els camps són plens de roselles enmig dels sembrats...
      Bon diumenge, Carme.

      Elimina

  6. És un dels poemes més coneguts de la nostra literatura i certament encalça amb l'època de l'any i un estat d'ànim determinat.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Conegut i bucòlic, com m'agraden a mi...Una mica més i se m'escapa el juny!

      Petonets camí del Far.

      Elimina
  7. La ginesta, que ens omple de groc, preciosa, i la teua veu molt dolça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara és el temps i a tanta grogor, bé calia fer-li un homenatge. Gràcies per les teves amables paraules...
      Petonets.

      Elimina
  8. Ostres M Roser, com m´agradat la teva veu recitant aquest Poema de Joan Maragall, jo de petita el meu pare me l´ensenyava a recitar.
    Les imatges del video també son precioses.
    Un petó, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montserrat...Em va sortir una mica de cantarella, però què hi farem! Jo el vaig aprendre pel meu compte.
      És complicat buscar imatges que s'adiguin amb la lletra...
      Molts petonets per a tu, també.

      Elimina
  9. visca el groc i visca tu! bon vídeo!
    grogor poètica a dojo estiu a ple groc!

    ResponElimina
  10. UI, quants visques... Durant un temps m'agradava fer vídeos, però és molt pesat i me'n vaig cansar...D'aquest fins i tot em van dir que podia cobrar drets d'autor, perquè vaig tenir força visites...Però em va semblar que no valia la pena!
    El groc és un color molt estiuenc.
    Petonets.

    ResponElimina
  11. Sempre m'emociona sentir aquest poema. Les meves filles ja el recitaven i és dels pocs que em sé de memòria. Tens una veu molt agradable, dona gust sentir-te dir el poema.
    Gràcies pel vídeo i petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tuGlòria per les teves amables paraules... Si que és un poema bonic i senzill, dels que a mi m'agraden!
      Petonets per a tu també.

      Elimina
  12. Ets una artista M. Roser, el vídeo molt bonic, a més aquesta poesia m'encanta i encara millor escoltar-la en la teva veu.
    Petonets d'estiu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Anna, veig que te l'has mirat amb bons ulls...Potser és la veu d'alguna fada muntanyenca que m'imita, he, he...
      Petonets de color groc.

      Elimina
  13. De petita cantava aquest poema, no sé si algun artista va versionar-lo o si vaig inventar-me la tonada. És molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a cançó no l'he sentit mai aquest `poema, això no vol dir que no existeixi...
      I si te la vas inventar tu, a veure si ets tota una compositora i no ho saps!!!
      Petonets.

      Elimina
    2. Em sembla que hi ha un sardana que es diu l'aplec de Sant Ferriol que té aquesta lletra, no sé si al You Tube , es pot trobar.

      Elimina
  14. Aquest regal tampoc no s'oblida.
    M'acompanyarà una bona estona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que et faci una dolça companyia.
      Gràcies Jordi.
      Petonets.

      Elimina
  15. Ostres, Roser, tens una veu preciosa! Segur que ja t'ho han dit molts cops: tendra, suau i molt amable. Lliga perfectament amb aquest poema de Joan Maragall. Jo també el conec des de petit. A Manresa, on vivia abans, hi havia un grup de musica folk que es deia "Els 6 d'aquí" que el van musicar. Potser és aquesta cantarella que la Loreto recordava…
    A l'escola m'encanta fer aprendre poemes als meus nens. I a ells també! (bé, sempre n'hi ha algun que no té massa memòria…) Encara em trobo ex-alumnes que em reciten algun vers que es van aprendre. Crec que és una bona manera d'apropar la poesia…
    En fi, un video molt reeixit i molt groc (com toca).
    Per mi en pots anar penjant, encara que siguin antics, jo no els he vist!
    Una abraçada i bon vespre, Roser!!

    ResponElimina
  16. Gràcies, gràcies, per això de la veu i això que l'he cascat molt amb la feina, però als meus bons temps...
    Quan tenia mainada de primer, aprenien a llegir a base de poemes. Tenia totes les parets plenes de fragments curtets i jugàvem a veure qui trobava el que jo havia dit ...
    Aquest vídeo el vaig posar ara perquè s'esqueia, però en vaig fer alguns de Miguel Hernández, esperaré quan sigui algun dels seus aniversaris i també entinc algun de Sant Jordi...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  17. Ai volia dir "en tinc"...Mira el post anterior, em sembla que t'agradarà

    ResponElimina
  18. Com que ara mateix no se m'ocorreix cap aforisme d'aquests per recordar, et comento aquí, Roser. La ginesta i la seva olor sempre són inspiradores. Van inspirar Maragall i també a tu en aquest vídeo.

    ResponElimina
  19. Bé, tu fes memòria que quan menys t'ho esperes, salta la llebra...Moltes gràcies Teresa per comparar-me amb en Maragall, Ui el meu ego!!!
    Petonets.

    ResponElimina