Subscribe:

dimarts, 14 d’octubre del 2014



TROBADA   DE  GEGANTS  A  ESPLUGUES
(Un post festiu per contrarestar l'esquerda...)


El diumenge , 5 d'octubre, aquí a Esplugues va haver-hi una trobada de gegants , alguns acompanyats de capgrossos i com que feia un dia esplèndid, va ser molt especial. Hi havia una vintena de parelles. Vaig fer moltes fotos però només n'he triat les que m'han semblat més guapes.
A Esplugues tenim l'únic gegant de tot Catalunya que porta un cavall, de vegades van un al costat de l'altre, però a les festes importants el gegant va de genet, ( es veu que és una mica complicat) i fa molta patxoca. 
L'Agrupació de colles geganteres de Catalunya, des de l'any 1988 té uns gegants propis que es diuen La Cultura i El Treball. Porten unes capes amb uns brodats preciosos, on s'hi representen coses significatives del nostre país. Només surten quan hi ha alguna trobada gegantera important. He intentat posar una petita mostra, on podem veure els gegants clàssics, però també , alguns de diferents, com la mula balladora, el gat i la rata, la geganteta que està cansada i el pare la porta  a collibè...M'heu de perdonar perquè no em vaig fixar d'on eren les diferents colIes. Els que no podien faltar eren els gegants amfitrions. La Marta, el Mateu amb el seu cavall Quim i la Caterina. Aquests gegants són els personatges d 'una llegenda.

Els Gegants d’Esplugues representen els personatges d’una antiga llegenda que es desenvolupà a l’edat mitjana al poble d’Esplugues, anomenada “El Cavaller de Picalqués”: En Mateu, hereu de la noble família del castell de Picalqués, s’ enamorà de la pubilla de l’hostal, na Marta, però llurs famílies no acceptaren aquesta relació. En una ocasió, la nit de Sant Joan, quan en Mateu amb el seu cavall Quim, anava a una trobada dels dos enamorats, preparada per la gitana Caterina, el cavall s’esverà i cavall i cavaller es van precipitar per un barranc i moriren ambdós. La Marta, desconsolada, es retirà per sempre més a casa seva.
Com podeu veure , és una llegenda que no té un final feliç...
La Marta.( la pubilla)
El Mateu , amb el seu cavall Quim. (l'hereu)
La Caterina (la zíngara).
L'Aina, intentant entaforar-se dins del Cargolí, per fer la ballada.
La Cultura i el Treball, els gegants de l'Agrupació.
Fixeu-vos en els dibuixos de les capes.
La rateta que escombrava l'escaleta... I el gat, és clar!
Una mula molt balladora...
La geganteta està cansada i el pare la porta a collibè!
Uns gegants moros.
El món dels gegants respecta la  diversitat...
Aquests són molt elegants.
I aquests també són de possibles!

I aquí un grupet menestrals  benestants, de terra endins.
I acabo amb aquests galifardeus, que fan una cara de trapelles...
M. Roser Algué Vendrells

50 comentaris:

  1. I si fem anar als gegants a tapar les esquerdes a clatellots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ho podríem provar Joan, a veure si ells hi poden fer més que nosaltres...Jo , cada vegada ho veig més negre!
      Que tinguis un bon dia.

      Elimina
  2. Quina festassa Roser. Sort que el temps hi va acompanyar, no imagino prous recons per posar-se a xepluc, tanta geganteria, en cas d' una gotellada com va passar a moltes festes majors de per aquí als voltants de casa.
    Els gegants sempre m' han cridat l' atenció i ni han de ben bonics i molt ben vestits.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs i tan noia una bona festa i sí, va fer un dia esplèndid, gairebé calorós pels que estaven sota les faldilles gegants...A mi sempre m'han agradat, trobo que són molt màgics...Recordo ja fa anys, quan vam ser ciutat gegantera, que aquell dia si que va ploure i no et pots imaginar les corredisses, i pensa que hi havia moltes més colles!
      Petonets Montse.

      Elimina
  3. M'agraden molt els gegants... Quina diversitat!!!

    M'apunto a la idea d'en Joan....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí que són un bon homenatge a la diversitat, ja que totes les parelles són diferents, blancs negres, de ciutat, pagesos...
      Potser si que haurem de demanar ajuda , Carme...Ai!!!

      Elimina
  4. La Cultura i el Treball... haurien d'estar al vestíbul del Departament de Cultura! I quina història de Romeu i Julieta ens has explicat!
    A mi també m'agraden molt els gegants, com no podia ser d'una altra manera ;) petons gegants

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que no sé on els guarden a la Cultura i el Treball, ni si estan exposats permanentment en algun lloc...Les capes que porten , vistes d'aprop, són precioses...
      I suposo que a la Sara també, fins i tot l'Aina amb 5 anys, ja porta un capgròs petitó!
      Petonets, ai no, petonassos!

      Elimina
  5. Mira que no m'agraden gaire els gegants, però és una qüestió de 'pique' amb els castellers, de quan els feia al poble, però sempre he pensat que els del meu poble són uns dels més macos que hi ha. I em sembla que us van fer una visiteta aquest dia ;).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què dius ara, no pot ser que hi hagi un pique entre dues manifestacions culturals entranyables, he , he...Però després escombres cap a casa, llàstima que no puc opinar si no sé quins són els del teu poble. Una pisteta, porfa!
      Bona tarda XeXu.

      Elimina
  6. Caram, quina patxoca que fan, tants gegants i tant de bestiari junts! Us ho sabeu passar bé a Esplugues, sens dubte!
    Saps?, el meu somni de petita era fer ballar un capgros, però mai el vaig poder complir...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí la colla gegantera té molta marxeta i com que els petits ja pugen motivats, sembla que tindrem festes geganteres per anys...
      Mira que jo no ho faig perquè no he volgut, ja que m'ho han dit alguna vegada, però em sembla que em sentiria una mica angoixada, allà dins...En canvi les criaturetes ja veus que si apunten de seguida!
      Petons ben gegants.

      Elimina
  7. Almenys tots aquests que has retratat tenen el do de fer somriure, perquè els que fan els gegants sense ser-ho, ens amarguen els dies amb malícia punyetera.
    Fa vent del sud, calent, i un contrabaix solitari toca en un banc del Passeig mentre arriba el vespre.
    Que estiguis confortable a casa teva, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Olga, aquests són de molt bona fe i ens alegren la vida amb les seves ballades...M'imagino l'estampa: És l'hora del capvespre. Un contrabaix solitari desgrana les seves notes mentre el vent del sud, les escampa arreu. El cel té tonalitats tardorals!
      Igualment Olga, tot i que avui fa caloreta com a l'estiu.
      Un petó gegant.

      Elimina
  8. És una llàstima com va acabar la història de la Marta i el Mateu. Si hagués tingut "final feliç", ara no en parlaríem.
    El seu amor no va acabar tràgicament. Festejaran per sempre, en forma de gegants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no ho sé si la van triar pel seu final tràgic...Com que diuen que les llegendes tenen una part de veritat i una altra de fantasia, jo et puc dir que el castell de Picalquers, tenia la ubicació molt a prop de casa meva. Es calcula que era originari de l'època romana, ja que se'n conserven dues làpides d'aquella època.
      En temps de Felip 5è, ( ves per on), es va enderrocar i al segle XIX sobre les antigues runes si va edificar l'actual Torre dels Lleons, que durant un temps va funcionar com a restaurant i ara està protegit com a bé cultural d'interès nacional...
      Ho sento, no m'he pogut estar d'explicar una mica de la nostra història.
      En la fantasia el Mateu i la Marta, segur que són feliços!
      Un petó ben gros.

      Elimina
  9. Hi ha un llibre deliciós de l'Anna Vila que t'agradarà, "Qui fa ballar la geganta".

    Clatellots, sí, i amb rodona, que fan més mal!! (polítics surrealistes)

    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, ja miraré si el trobo...
      Jo hi tinc una relació emocional amb la geganta Marta. Un any, ella i el Mateu, van fer el pregó de la Festa Major i jo vaig fer la veu de la Marta. De Mateu en va fer un actor del poble i com que aleshores jo treballava a la radio, em van dir si ho volia fer. A nosaltres no ens veia ningú, només se sentia la nostra veu. No cal dir que em vaig sentir molt feliç, perquè era la primera vegada que uns gegants parlaven...
      Clatellots i una puntada de peu al cul...
      Un petó ben gros.

      Elimina
  10. Oh, quina festa més "guapa"! Amb el que m'agraden el gegants si ho arribo a saber m'hi presento.
    Boniques les fotos amb les seves oportunes i divertides explicacions i molt dramàtica la llegenda. Malaguanyat Mateu, amb la patxoca que fa damunt del cavall!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, si ho arribo a saber, t'ho dic...A mi sempre m'han agradat molt, Quan esplugues va ser ciutat gegantera, jo vaig fer de voluntària, rebent les colles, resolen dubtes...Va ser l'any 1997, ja veus que jo en tenia uns quants menys!
      M'encanta el Mateu a cavall, però hi va poques vegades perquè és força complicat...
      Un petó ben gros.

      Elimina
  11. Amb tota aquesta colla
    l'esquerda és una mica més tendra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé pas si entre tots tindran la força suficient per apuntalar aquestes parets que sembla que trontollen...Tan de bo!
      Un peto gegant.

      Elimina
  12. M'encanten els gegants i quant per aquí es fan trobades, que es bastant sovint, no em perdo ni una.
    M'ha agrada't conèixer la història de la Marta i el Mateu.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que trobo que tenen un encant especial, tan alts i tan ben plantats.Suposo que a Vic i a tots els pobles de l'entorn, se'n deuen fer moltes...Que són aquells ninots de cartó que vam posar a la Via per tapar forats ( quina poca vergonya).
      Un petó ben gros.

      Elimina
  13. Quina varietat més ampla de capgrossos que teniu en Esplugues. Per Castelló també se'n veuen en les festes (o se'n veien, ara no et sé dir), però si no estic equivocat no hi ha tants. Quan jo era menut em feien una mica de por, tan grans i sempre amb la mateixa expressió a la cara...

    Bona nit, Roser :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que no eren tots d'Esplugues, sinó de diferents pobles del voltant i també alguns venien de força lluny, el què passa que pendrent de les fotos, no em vaig fixar d'on eren cada colla...Sempre que hi ha cercaviles de gegants , veus algun xiquet amb cara d'espantat( pero això també ho he vist a les cavsalcades dels Reis o a les rues de Carnaval), per això aquí de ben petits ja els deixen portar ninots que no pesin perquè s'hi vagin familiaritzant...Això si, sempre fan la mateixa cara.
      Un petó gegant.

      Elimina
  14. Guapíssima la història i una bona idea la de fer els personatges en gegants. I curioses les diferències dels gegants en cada territori. Cada vegada que es aprla dels gegants me'n recordo del que van dir a España, en la via de l'any passat, que havíem posat ninots per poder dir que érem més. aaaiiii...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'encanten els gegants, trobo que fan molta festa...N'hi ha que s'assemblen, però d'altres són molt diferents, fins i tot n'hi havia un del Dalí, una sirena i d'altres de més moderns, però a mi m'agraden els clàssics , els de tota la vida...Darrera de molts gegants, s'hi amaguen històries!
      Ai sí, jo també ho he pensat això de la Via...Ni cas!
      Petonets, gegants.

      Elimina
  15. Quina festa més xula. Molt bona la representació de gegants, que has escollit. M 'agradat molt la llegenda del Mateu i la Marta, llàstima que tingui un final tant trist.
    Una abraçada M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que qualsevol festa, si surten els gegants , és molt més engrescadora, perquè a la mainada també els agraden i els aixequen les faldilles, per veure que hi ha a dins...
      Les llegendes són així, de vegades acaben bé i de vegades no!
      Un petó ben gros Anna.

      Elimina
  16. Uma festa linda e muito interessante, eu sou do nordeste do Brasil, especificamente Recife onde se tem a tradição na confecção de bonecos gigantes que alegram o carnaval , são caricaturas de personagens da nossa atualidade, políticos,artistas ou personagens folclóricos como o homem da meia noite e mulher do meio dia tudo é motivo de festa e eles sobem e descem ladeiras acompanhados de blocos carnavalescos que arrastam multidões.Tive o prazer de conhecer um artista plástico que confecciona os bonecos é uma verdadeira magia tudo que envolve esses eventos.
    Desejo-lhe uma linda semana que se aproxima
    Beijos e um abração do tamanho do boneco.
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joelma,
      Veig que tenim una festa semblant...Aquí, aquests personatges gegants, de vegades són personatges d'una llegenda, gent important del poble, algun artista,
      la representació d'alguna cosa especial, com pot ser la cultura o el treball...Alguns són molt seriosos i d'altres son divertits. Aquí , per les festes dels pobles sempre surten a ballar i els nens i nenes s'ho passen molt bé i els més grans també. Jo també he vist alguna vegada com fan aquests ninots i és tot un art.
      També et desitjo una agradable setmana i aquesta vegada grans petons i grans somriures, com els dels gegants!

      Elimina
  17. Quina trobada més maca de Gegants!! Cóm hagués disfrutat amb tant color i varietat com n'hi havia!!... Amb totes les imatges que ens comparteixes i totes les teves explicacions m'he fet una mica la idea. Gràcies.
    Una abraçada molt forta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que els gegants, són una part molt important de les festes populars, perquè alegren a grans i a xics...Tu si que hauries fet unes fotos guapes, sobretot hauries captat els petits detalls, jo vaig triar els que em van agradar més, que són els més clàssics!
      Avui un petó de gegant, Montse!!!

      Elimina

  18. La llegenda potser no acaba bé, però el reportatge bé paga la pena!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  19. Hola M. Roser.
    Es com un Romeu i Julieta.
    M´ensisen aquestes fotografíes t´en quedat de luxe.
    Pêtons, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies noieta, una fa el què pot; les fotos són com un enigma que no saps mai com sortiran...
      Es veritat, podem comparar les dues històries d'amor!
      Un petó ben gros, Montserrat.

      Elimina
  20. Gràcies Jordi, trobo que els gegants tenen un no sé què de màgics que alegren a grans i xics. Una festa amb gegants, és més festa. Com que feia molt de sol, no era la millor situació per fer fotos, però com a testimoni...
    Un petó gegant, com el Far.

    ResponElimina
  21. ¡Hola Mª Roser!!!

    Caramba, que fiesta más bonita habéis disfrutado; y las fotos son preciosas, todo un lujo de gigantes y cabezudos. El día soleado se prestaba para la ocasión, los niños disfrutarían un montón de esos payasos grandes.
    Son estas fiestas tradicionales, las que alegran un poco la vida de los más pequeños y de los mayores también: ya que todos los días nos encontramos con noticias que dada vez nos la complican más...

    Sabes, te cuento una anécdota, yo de niña no sabía donde meterme cuando me llevaban a ver los gigantes y cabezudos, les tenía verdadero pánico! No disfrutaba nada de su figura.

    Ha sido un placer, es una bonita entrada, te felicito por ello.
    Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
    Un abrazo y feliz semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Hola Marina!

      Muchas gracias por tu amable comentario. Pienso que los gigantes y cabezudos, no pueden faltar en una fiesta que se precie. Como tu muy bien dices nos alegran la vida a todos, peques y mayores...Tienes razón yo, por si acaso, me salto los noticieros!

      No eres la única que ha sentido estos miedos, quizàs porque són tan grandes y algunos un poco raros,. Sin embargo mi sobrina -nieta de cinco años, lleva con gran ilusión el (Cargolí), un pequeño cabezudo que es una especie de caracol azul. En una de las fotos se puede apreciar como mete dentro su cabecita...

      Que tengas tu también una feliz semana y hoy te mando un bveso grande, como de gigante!

      Elimina
  22. No sabia la llegenda dels vostres gegants. Unes fotos magnífiques i ben explicades.
    Quan estic al poble internet no funciona gaire, per això noi puc comentar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Imma,
      Doncs ja ho veus, no ens estem de res a Esplugues, fins i tot tenim gegants de llegenda...
      Em va costar fer les fotos, perquè com que feia tant de sol,em sortien a contrallum o el sol es reflectia a la pantalla...M'he de comprar una càmera amb visor, però totes són molt grans...
      Tu disfruta del poble tan com puguis, que l'Internet, es pot esperar!
      Un petó ben gran, com de gegant.

      Elimina
  23. Ostres quina festassa Roser!, m'agraden aquestes festes populars, l'ambient que es respira i quin ventall de gegants, més divers!, fins hi tot un cavall Gegant no n'havia vist mai cap.

    Petó gegant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vist noieta, no ens hi posem per poc nosaltres...Trobo que els gegants donen color a qualsevol festa! A mi m'agraden els clàssics de sempre, perquè ara n'hi ha que són una mica estrafolaris!
      Petons gegantins, també per a tu.

      Elimina
  24. Bueno, al menys, en Mateu, torna de tant a tant i pot retrobar-se amb la seva estimada Marta ... fem un final més feliç a la història !! hehehe
    Molt bones fotos i relat d'aquesta festa , Roser !!
    Una abraçada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant , si es troben molt sovint, perquè festes i festetes, els gegants sempre surten...Les llegendes són com són! A mi m'encanta quan el Mateu va a cavall d'en Quim, trobo que fan molta patxoca, però només ho fa a les festes grosses, perquè el muntatge és una mica complicat, pesen molt...
      Un petó ben gros Artur, de gegant.

      Elimina
  25. Caram, els gegants cada cop són més sofisticats. Fan molt de goig i, si ens expliquessin la història de cadascun com has fet tu, encara ens enlluernarien més. Ara a Girona, per fires, també hi ha una trobada important. Ja em fixaré si hi ha en Mateu i en Quim. Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, i n'hi ha que en són massa i tot. A mi m'agraden els clàssics de tota la vida, que poden ser seriosos o divertits. Segur que la majoria són personatges d'alguna història o famosos...Segur que a Girona també en veuràs de ben eixerits!
      Com a mínim , la Cultura i el Treball, amb les seves capes fantàstiques.
      Un petó de gegant.

      Elimina
  26. sento arribar tard ......gegantí reportatge! sempre m'han agradat els gegants i les gegantes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquil·la noia, tothom arriba quant pot...A mi m'agraden molt, trobo que una festa amb gegants, és més festa, perquè agraden a la mainada , però els grans també s'ho passen bé...
      Un petó XXXLLL.

      Elimina