Solitud, una paraula que sovint espanta i que a molta gent li provoca una sensació de buidor... Segurament perquè no n’han copsat mai els seus avantatges.
Bé, jo opino que aquesta paraula
amaga tota una filosofia, ja que pots sentir-te molt sol rodejat de persones, o ben al contrari, molt acompanyat sense ningú a prop teu. Per a mi, en moltes ocasions, és una autèntica necessitat. Penso que l’important és tenir una vida interior plena i sentir-se bé amb un mateix. Aleshores pots evadir-te fàcilment de la realitat i viure en el teu propi món, sense que l’aïllament et faci mal. És clar que no és igual la solitud escollida lliurement que quan t’hi veus abocat sense saber com afrontar-la.Doncs bé, jo crec que, de vegades, uns moments de solitud poden ser extraordinàriament alliberadors, sobretot perquè vivim en un món que sovint ens aclapara i on no hi tenen cabuda ni la reflexió, que ens permet conèixer els altres, ni la introspecció amb la qual ens enfrontem al nostre jo interior.
M. Roser Algué Vendrells
Hola, he vist que havies enviat un comentari en un blog que vaig comentar jo fa temps, no sé el temps que fa que tu vares contestar.
ResponEliminaDeies que havies entrevistat a la meva mare Joana Raspall, i em preguntaves pel meu blog.
El meu no és de poesia, mes endevant potser en posaré, ara és una mica de tot.
http://imma-concepcion.blogspot.com/
aquí el tens, tinc un altre de'hort urbà i el que faig amb els alumnes de l'escola.
M'alegra que t'interesis per a mi.
Bona nit Ma Roser, pel teu comentari he arribat al teu bloc. He llegit el teu darrer post.
ResponEliminaTornaré amb més calma per passejar-hi una estona.
Tens raó la solitud, de vegades, pot ser un regal. Per trobar-te amb tu mateixa i per escoltar veus llunyanes i estimades.
T'afegeixo al meus enllaços.
Una salutació afectuosa.
PT/ M'encanten les havaneres, segur que la teva sona molt bé.