Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que, l’escriptor sol, no és capaç de donar-li.

Cada dissabte l'aire fresc del carrer penetra dins les cases. Miquel Martí i Pol.

Deixem que l'herba creixi pels camins
i esborri el pas del caminant cansat.
Tot el que és bell incita a la bellesa.
Miquel Martí i Pol

L'alba, encara llunyana,
farà plorar els camins.
Josep Anton Soldevila

L a lluna em farà de barca,
quan una nit de tempesta
els somnis tregui a la mar.
Carme Rovira

El meu camí té l'orgull molt endins
i el nord serè d'un tossut solitari.
Josep Riera

S'apaivaga la llum,
el capvespre es desborda,
tragino somnis.
Carles Duarte

...fugaçment fugiren desitjos per expressar,
així i tot, romandran amb mi sempre.
Rosa Codina

Plou i fa sol.
I al tros de cel que des de casa veig,
cap bruixa no es pentina.És molt estrany.
La mare sempre canta la cançó,
i ni la cançoneta ni la mare
no saben dir mentides; això ho sé.
Llavors, què fan les meves bruixes
quan plou i quan fa sol i torna a ploure?
Potser han perdut la pinta
i resten dinsun núvol,
o rera la gran cinta dels colors
perquè no les vegem descabellades.No ho sé, no ho sé...
Esther Martínez Pastor

La boira amaga secrets

forjats

per trens nocturns.

I fa udolar el vent

amb els seus ulls

tristos.

Josep Anton Soldevila

TEMPS VENTURÓS

No sé si plou on ets, però la pluja

fa que et recordi. Haviem compartit

moltes pluges i moltes esperances;

matins, tardes, capvespres desfilaven

sota el pausat exordi de la pluja

i erem feliços amb ben poca cosa.

Passejàvem sovint sota la pluja

i cadascun dels dos feia projectes

que fins i tot a voltes s'acomplien.

Temps vebturosos. Ara tu no hi ets

i la pluja segueix.M'agradaria

saber que plou per tu també, i la pluja

ens uneix com abans, altra vegada.

Miquel Martí i Pol

Al meu país la pluja no sap ploure:

o plou poc o plou massa;

si plou poc és la sequera,

si plou massa és la catàstrofe.

Qui portarà la pluja a escola?

Qui li dirà com s'ha de ploure?

Al meu país la pluja no sap ploure.

Raimon

Sense comprendre
com i perquè navego,
hisso la vela.
Potser vent i gavines
em triaran les rutes.

Quan estic sola,
em sento acompanyada
de tantes coses!

Joana Raspall

Tornarem a parar taula
i la guarnirem amb garlandes.
Caliu d'abraçades,
bocins de calma,
caramels de tendresa,
fruits d'enyorança.
En un racó, dos coixins
xuclaran maduixots amb nata.
Elisa Riera

Sovint, la teva mirada
i el meu esguard s'abracen.

Tu i jo els deixem fer,
engrescats en alguna conversa.

T'acostes i, joganers,
els meus cabells et fan pessigolles.

Tot és proper llavors
i els teus ulls van fent,
amb ressò de tendresa i delit d'esperança.
Elisa Riera

Caminet

Caminet enriolat
amb timons i mareselves,
passava pel caminet
i he trobat flors estimades.
El perfum és deliciós
d'aquestes plantes boscanes,
plantes humils de cor net
mirant al cel s'emmirallen.
El timó la flor humil,
les violetes ses companyes
i les mareselves són,
oloroses i molt blanques.
Faré un pom d'aquestes flors
i m'enfilaré pels marges.
Quan el sol ja sigui post
i estigui un poc cansada,
vull posar les flors al gerro
i les miraré amb nostàlgia.
Demà torno al caminet
i veuré també el paisatge
miraré les flors húmils,
són les que a mi més m'agraden.

Teresa Bertran

Al parc

Asseguda en un banc,enmig del parc,
llegeixo allò qu cada mot em diu
i escolto les converses de les dones
que parlen al costat, sempre en veu alta,

sobre el perillnuclear,armes i avions,
la pensió de viduïtat que els és escassa
per poder pujar els fills tal com voldrien,
els canvis que fa el món, i la incertesa...

Només un cop de vent, un giravolt
que aixeca brins i pols de terra eixuta
i em gira els fulls que prencamb mig enuig,

em recorda que visc, que sóc, que sento.
Migdia al parc. LLegia. Veig com passen
els fulls del llibre, els nens, i tants de dies.
Vinyet Panyella