Abans que s'acabi el mes vull recordar, que el 4 de setembre del 1924, va néixer a Burjasot el poeta Vicent Andrés Estellés. He trobat un poema seu que parla de la lluna i us en deixo un fragment, aquí al blog, per si us bé de gust llegir-lo.

CANÇÓ DE LA LLUNA



La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya.

És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara;
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!

Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.

La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana...

Vicenç Andrés Estallés

Però com que a mi també m'agrada molt la lluna del mar... caldrà que n'hi posi una foto. Així veurem que les dues són molt i molt boniques.



M. Roser Algué Vendrells

LOS NADIES - eduardo galeano

Descoberta

Avui he d'escobert en un blog que visito sovint, un escriptor uruguayà: Eduardo Galiano.

M'agradarà compartir amb vosaltres, una petita narració molt poètica que es diu "el mundo", i un vídeo que ens parla de "los nadies" i ens deixa un misatge per fer més gran la nostra solidaritat.

EL MUNDO

Un hombre del pueblo de Neguà, en la costa de Colombia, pudo subir al cielo. A la vuelta, contó que habia contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.

-El mundo es eso- reveló- un montón de gente, un mar de fueguitos.

Cada persona brilla con luz propia, entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento. Y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas. Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden la vida con tantas ganas, que no se puede mirarlos, sin parpadear, y quien se acerca, se enciende.

Eduardo Galeano

Poema infantil

Mentre navego per internet, si aparto per un moment la vista de l'ordinador, i miro per la finestra, sovint veig unes postes de sol precioses. Avui hi ha un cel molt blau amb uns nuvolets molt bonics. He recordat que tenia un poema infantil , que parla d'un que és una mica trapella...

EL NÚVOL JUGANER

Quan surto de casa,

veig al cel un núvol

que sembla un trapella.

Si ell em veu,

s'amaga.

Si me'n vaig,

em crida.

I com que m'enfado,

em diu:-Feia broma ¡

i em pica l'ullet.

M. Roser Algué vendrells

Al setembre comença l'escola i també la xerinola


Sembla que l'estiu ja ens vol dir adéu i jo us dic un setembre més, que m'agrada tornar-vos a retrobar en aquest petit trocet del meu espai particular.



Aquest any he fet unes petites vacances a un camping prop del mar. He tingut molt de temps per observar-lo i veure com canvia de color molt sovint. Per això, m'he permès començar la nova temporada amb aquesta senzilla reflexió.

EL COLOR DEL MAR

Diuen que el mar és blau perquè és el mirall del cel ! Però el mar no és blau, ni verd, ni daurat, sovint sol tenir un color indefinit, perquè serà com les circunstàncies ens el facin veure.

Si tenim algú molt especial ben a la vora i contemplem junts la gran immensitat, en calma o encrespada, tan se val, veurem que el mar té el color dels seus ulls, sobretot si la persona que tenim al costat té una mirada tendra i dolça, ja que la mar en quedarà encisada i si voldrà reflectir com en una llarga, llarga besada...

M. Roser Algué Vendrells