AMB PACIÈNCIA I UNA CANYA...
El meu blog i jo estem de vacances forçades...Estic tot el dia mirant al terra i el meu blog no està dins del camp de visió...
Fins aviat, petonets a tothom!!!
M. Roser
dissabte, 8 d’octubre del 2016
LA VALL D'ARAN
Comentari de la impressió que vaig sentir en el meu primer viatge a la Vall
D’Aran, fent una semblança amb la que va sentir Maragall davant la Fageda d’en
Jordà…Un dels molts exercicis que vaig fer ja fa anys,( per treure’m el títol de català) recuperat de la capsa de les
paraules perdudes…
Una impressió semblant, la sento cada vegada que he fet un viatge a aquest
indret que és com un petit paradís! Recordo la primera vegada que vaig anar-hi.
Era l’estiu i el paisatge ( durant el viatge)oferia una gran variació. A la
Segarra era tot sec, la terra tenia un color quasi blanquinós i els rostolls
eren de tonalitats daurades. Els poblets petits, tenien el mateix color que la
terra, la qual cosa feia que , gairebé, es confonguessin. En anar-nos endinsant
al pre-Pirineu, la terra era més rogenca i les alzines i roures , contribuien a
donar un color diferent al paisatge. Després del Collegats, ja al Pallars, va
ser com entrar de cop en un gran quadre, amb diferents matisos del verd: els prats,
les pollancres i les albes, aquestes darreres amb reflexes d’argent i més amunt
, ja al Port de la Bonaigua, hi havia els immensos boscos d’avets d’unes tonalitats més fosques…Des del cim vaig admirar una visió quasi celestial…La Vall d’Aran va
apareixer al meu davant, com una gran catifa verda contrastant amb la grisor de
les muntanyes pelades , la foscor dels
avets , la blancó de la neu a l’horitzó …Una sensació de calma i tranquil·litat ho envaia tot i em va caldre un gran
esforç per desfer-me de la màgia d’aquelles contrades i tornar a la realitat.
 |
| El nucli de Montgarri. |
 |
| Vall de Montgarri. |
 |
| Salardú, vista general. A l'esquerra, Gessa. |
 |
| El nucli antic de Salardú. Jo hi vaig anar de vacances, nou anys seguits. |
 |
| Camí de l'estany de Colomers. |
 |
| L'estany de Colomers. (Les fotos les va fer ma germana, que va anar-hi aquest estiu.) M. Roser Algué Vendrells |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
