Subscribe:

dijous, 5 de març del 2015

LA FONT DE LA BONA AIGUA -- 1


Anys enrere, quan la gent es desplaçava en carros i tartanes, les rodalies de Sant Just, eren plenes de fonts d'on brollava l'aigua fresca, com un do de Déu, per els caminants assedegats. Les llegendes diuen que, abans, les fonts eren habitades per unes petites fades, les dones d'aigua i les de Sant Just, no eren pas una excepció.


Del bloc, Callejuela de las palabras

Jo recordo que l'àvia Angeleta, molt afeccionada a contar contes i rondalles, un vespre d'hivern, mentre seiem al voltant de la llar de foc, va explicar-nos, als meus germans i a mi, una història sobre l'origen de la font de la Bona Aigua. L'àvia deia que quan ella era petita, n'havia conegut els protagonistes. La història és la següent:

En Magí, l'hereu del Puig, festejava amb la Neus, la pubilla d'un hostal d'Esplugues. El Magi era un pagès aguerrit i treballador i això feia que la Neus, fos envejada per totes les noies de la contrada. Però no sols per les noies...


No gaire lluny de la casa d'en Magí i havia la font del Torrent, que brollava de dins d'una cova, que com totes les coves, estava envoltada d'un cert misteri.


Pies por el mundo

Cada dia, al capvespre, per anar a festejar, el noi havia de passar a frec d’aigua. Des de dins de la cova uns ulls miraven embadalits i delerosos el pas del ben plantat hereu, però aquest no havia intuït mai, la seva presència.

Continuarà...

M. Roser Algué Vendrells

38 comentaris:

  1. Doncs mira, avui el meu el primer de tots: vull una padrina que m'expliqui contes abans d'anar a dormir. I si és davant d'una llar de foc, millor.
    De manera que, Roser, tens tots els números per fer de padrina, almenys unes quantes vegades.
    Una abraçada mestralera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Olga! Amb aquest petit conte, ja fa anys , vaig guanyar un premi per Sant Jordi i perquè no us canséssiu llegint, n'he fet tres capítols...
      Durant un temps, a l'escola, vaig fer de conta-contes, però és clar, allà no i havia llar de foc, però si caliu humà...
      Petonets de padrina.

      Elimina
  2. Ai... Que ja veig que les dones d'aigua s'han enamorat d'aquest xicot... Això pot portar molts problemes a la pobra Neus...

    Ja espero la continuació...

    Bon cap de setmana, M Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que les dones d'aigua, són molt pillines, però ves a saber, igual hi ha alguna sorpresa...Bon cap de setmana també per a tu Carme. Diuen que farà caloreta!

      Elimina
  3. Sort que has avisat, perquè realment els avisadors que fem servir no ens havien 'xivat' la presència del conte. A veure com continua això, ho has deixat en un punt àlgid per enganxar-nos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps què passa que fent proves, un dia el vaig editar per error i el vaig treure de seguida, però aleshores quan ho vols penjar, no et deixa, perquè representa que ja ho has fet...No és la primera vegada que em passa, per anar de bòlit!
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  4. ens deixes amb la mel als llavis...
    no val estar una setmana sens pujar la part següent d'aquest conte !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, tenia ganes de jugar una mica, que de tant en tant, és molt sa...I té tres capítols!
      Petonets,

      Elimina
  5. Ais, quin suspens que hi posa la Avia Angeleta !! hehehe
    fins demà, Roser !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que les àvies, en saben molt d'explicar contes i de vegades volen que pensem una mica, a veure si coincideix el què ens imaginem, amb el conte...
      Bona nit, Artur.

      Elimina
  6. Caram, M.Roser, ens ho faràs gruar! Tres capítols...
    La dona d'aigua ja s'endevina, però veig que hi haurà alguna sorpresa pel que dius.
    Molt misteriós tot plegat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona sempre s'ha de guardar alguna sorpreseta pel final...Tot i que potser algún espavilat me la trepitjarà, ( la sopresa)...
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  7. No tardes molt en deixar-nos llegir la continuació, ja promet molt aquest conte, no ens tinguis en suspens. Que temps aquells en què les àvies explicaven contes davant de la xemeneia. Ara han de portar els néts a l'escola.
    Petonets M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui Alfonso, ja saps que jo no sóc pas de post diari...Diuen que el bo (?), fa de bon esperar...Tens raó els contes de les àvies eren tota una festa, segur que si podessin, ara també els faria il·lusió!

      Elimina
  8. Com els altres comentaristes, friso per seguir llegint aquesta història que has començat i que merescudament té premi.
    Recordo una font d'aigua fresca d'aquestes que parles. Era prop de Sant Just, al carrer de les Monges, a Esplugues. La van tancar quan jo era petit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Xavier, després direu , que no n'hi havia per tant...Però de vegades ve de gust canviar una mica les rutines del blog...
      Què dius ara? A veure si serà la mateixa font, he, he...No savia que coneixies els meus barris, que jo visc molt a prop del carrer de les Monges que dius tu.
      Pensa que el meu carrer, una vorera és Sant Just i una altre Esplugues, i jo visc en aquesta darrera...
      Petonets Xavi.

      Elimina
  9. No ens facis esperar gaire per al pròxim capítol, M. Roser, que ens has deixat amb la mel als llavis! Penso en la font, i qui sap, potser jo també la coneixia quan fa molts anys anava a Esplugues a veure l'oncle Pere i la tia Carme...
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ves a saber si alguna vegada ens hem vist pel carrer, que el món és ben petit, de totes maneres, jo fa uns vint i cinc anys que visc aquí( més o menys). Si l'any vinent vens per Tots Sants, no t'oblidis de dir-m'ho...
      Petonets, Montse.

      Elimina
  10. un conte molt maco.....deleixo per la continuació ai les dones d'aigua sempre m'gardat tant l'expressió dones d'aigua com la seva llegenda

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden s dones d'aigua i tots aquests personatges fantàstics relacionats a,amb els boscos i les fonts, són éssers màgics!
      Petonets, de fada.

      Elimina
  11. Un conte per entregues! Ja sembles en Dickens, estaré a l'aguait. Bon dissabte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant cal canviar l'estil del blog sinó al final ell mateix s'avorreix...
      Que tinguis un diumenge, de conte de fades!

      Elimina
  12. Ai, que em sembla que la Neus té competència i no pas inofensiva.
    Explicat un vespre d'hivern i si éreu petits, una mica de por i tot, potser. Sort que teníeu l'àvia.
    Serà bonic, Roser, segur. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les àvies no n'expliquen de contes de por, les seves fades sempre són bones...
      Les coses no sempre, són com semblen, Ah!!!
      Bom diumnge Teresa, i que les fades et facin companyia.

      Elimina
  13. Estic intrigada amb els ulls que espien...
    A mi, com a l'Olga, també m'agrada que em conten històries d'aquest tipus :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens podem imaginar que estem llegint un llibre i, és clar, el primer dia no podem pas saber el final...
      I a i també m'agraden els contes , les llegendes...
      Petonets de fada.

      Elimina
  14. No està bé deixar-nos així... aquí a Gualba també tenim dones d'aigua i fades diverses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, vius en un lloc preciós, segur que hi ha molts gorgs on si banyen les dones d'aigua i canten dolces cançons per atraure algun cavaller romàntic..
      Home jo no m'invento premis, però algun joc...
      Bon vespre, Ignasi.

      Elimina
  15. Quin bon començament de conte M. Roser. Estic intrigadíssima per veure que passa amb això de les fades i les dones d'aigua.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. De vegades va bé posar una mica de misteri, es fa més divertit...És que en aquest país hi ha moltes llegendes sobre tots aquests personatges...I ja no parlem de les bruixes, des del Pedra Forca, sembla que dominen moltes contrades!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
  17. Que bé! una llegenda amb una dona d'aigua. Són terribles, elles. Pobre Neus, ja la planyo.
    Quan era petita també m'explicaven contes i llegendes, i encara ara m'agraden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada molt també totes les llegendes a l'entorn d'aquests personatges...
      Haurem d'esperar a veure si la Neus te motius per amoïnar-se...
      Petonets, Consol.

      Elimina
  18. Ostres, M Roser, perdona que hagi trigat en venir! El teu blog se m'havia quedat "enterrat" sota les novetats… M'encanta que ens expliquis històries, hi tens molta traça (ho sé de bona font: la Kika). També m'encanta que hagis triat un conte amb dones d'aigua, un dels meus temes preferits (algun dia t'explicaré perquè).
    Jo també veig -com la Carme- que aquesta dona d'aigua es mira el Magí amb ulls inquiets… No triguis gaire a penjar la continuació, plis…
    Bona nit!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves amables paraules August...No passa res, hi ha qui arriba més d'hora hi ha qui arriba més tard, l'important és ser-hi...A mi de sempre m'ha agradat molt escriure, però ho faig d'una forma molt planera, d'estar per casa, per això sovint em diuen que els agrada el què escric, perquè s'entén molt bé...A més del conte, tinc editat un llibret de narrativa( records d'infància 'i un petit poemari, que ja és molt per mi...Recordo que aquest conte el va llegir un professor d'universitat i em va deixar un llibre sobre les fades perquè intentés transformar-lo en una novel·la, però no m'hi vaig veure en cor.
      Tos tenim alguna mancança.
      La nostra feina és de dedicar-hi molt de temps i escriure una novel·la, no és gens fàcil. De sempre que havia dit que volia veure alguna cosa meva editada i per a mi això ja és glòria.
      Ai que us faré patir una miqueta, he, he...
      Bona ni, August.

      Elimina
  19. ohhh jo vull saber com continua, m'has deixat amb moltes ganes de seguir lleguin-te

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només cal que us imagineu que és una telenovel·la ( pels capítols) i en lloc de la Riera, seria la Font, he, he, al cap i a la fi tot és aigua...
      Petonets.

      Elimina
  20. ¡Hola Mª -Roser!!!

    Es muy grato leer tus pogs, este es muy interesante, pues me trae al recuerdo, mis abuelos junto a la hoguera en aquella cocina amplia, siempre había un pote de hierro con agua caliente al lado, o colgado encima del fuego, ellos nos contaban a los nietos, cuentos leyendas y nos enseban a rezar a ser respetuosos -honestos entre otras cosas; y hoy pienso en su sabiduría y en sus experiencias vividas, por aquel entonces no estudiaban carreras universitarias y me da que poco irían a una escuela. Pero eran muy sabios y cariñosos.

    Las cuevas siempre tienen un misterio y también su historia. Por cierto son dos imágenes automáticamente bellas.
    Ha sido un placer pasar por tu casa virtual. Te dejo mi gratitud y mi estima.
    Un abrazo y se muy muy feliz.



    ResponElimina
  21. Hola Marina!

    Que recuerdos tan agradables, mis abuelos eran de campo i al terminar los trabajos al anochecer, nos reuníamos todos junto al fuego, que no se apagava nunca ni en verano!
    Ademàs de ser el mejor momento del dia por los juegos y las anècdotas que nos contaban y rezàbamos el Rosario... también era el momento más pràctico, pues junto a la lumbre se planificaba el trabajo del dia siguiente....
    Mis abuelos eren casi analfabetos però tenian una sabiduria natural, que no se encuentra en lios libros , sinó en la vida.

    Hoy he querido hacr algo distinto y por eso he hecho un culebrón (he, he) de tres capítulos, el sàbado saldrá otro...

    Como siempre, un placer que me visites.
    Besos y sonrisas.

    ResponElimina