Aquest primer dibuix fet amb el Paint, és per desitjar-vos a tots i totes un BON NADAL i un BON ANY i que es facin realitat tots
els vostres somnis.
La mar en calma,
silenci blau,
l'estrella brilla...
És Nadal !
M. Roser Algué Vendrells
dimarts 13 de desembre de 2011
A UN INFANT
-Qui ets que plores.
tan fluixet a prop meu,
en la foscor de la nit,
quan tot resta en silenci?
-Sóc un infant
perdut entre la boira,
caminant sol i trist,
pobre cansat
i tremolant de fred...
Sense ningú que,
a l'hora dels bells somnis,
em miri dolçament
i em bressoli amb amor
fins que la són em guanyi.
Sense ningú que,
en la fredor de l'alba,
m'embolcalli em tendresa
i em vetlli quan la por,
entristeix el meu son de nen pobre.
Vols donar-me la mà
perquè en les negres nits,
no tremoli de fred
ni em desvetlli la por?
-Vine petit infant,
caminarem plegats.
Jo t'adormiré amb cançons de bressol
i vetllaré el teu son.
I si alguna llàgrima
et desperta quan dorms,
eixugaré el teu plor
i et besaré el front.
Ni tu ni jo, petit infant,
estarem mai més sols...
M. Roser Algué Vendrells
diumenge 4 de desembre de 2011
COMIAT
Aquest post vol ser com un adéu a l'any Maragall.
Joan Maragall va néixer al carrer Jaume Giral n 4 de Barcelona, al Barri de Ribera. El fet de viure en plena Ciutat Vella,amb una gran densitat de població i amb unes condicions de vida molt dures , el va marcar profundament . Suposo que això el va impulsar a buscar en la natura, allò que li mancava, i plasmar-ho en els seus escrits.
En un dels seus poemes ens parla de quant era petit i vivia en aquest carrer. De fet de records d'infantesa en podem trobar en tota la seva obra, tan en poemes, com en prosa.
SOL SOLET
Quan jo era petit
vivia arraulit
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mar hi era humit
però el sol hi era alegre.
Per lla a Sant Josep
el bon sol solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
En món cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.
És curiós que tot i ser genuïnament urbà, esdevé el poeta del paisatge. De la muntanya i del mar
En els seus poemes parla dels llocs que el van emocionar especialment.
VISTES AL MAR
(fragment)
Dues coses hi ha
que al mirar-les juntes
me fan el cor més gran:
la verdor dels pins
la blavor del mar
M. Roser Algué Vendrells
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
