Subscribe:

divendres, 15 de juliol del 2011

FESTA  MARINERA


Demà, 16 de juliol, és la Mare de Deu del Carme, 
la festa de la gent de la mar.
A mi em plau fer un petit homenatge a les dones, 
que sovint pateixen en silenci, 
mentre esperen l'arribada de les barques que s'albiren a la llunyania.
I també a la mare, que es deia Carme, 
tot i que ella era de terra endins...

EL  FAR

( a les dones de la mar )


Dalt unes roques, lluint a ple dia,
tot dominant del mar la immensitat,
s’aixeca acollidora i fent de guia,
una ermita, i un far al seu costat.

Els pescadors, quan surten amb la barca,
no el perden mai de vista, perquè amb sort,
encara que la mar bufi encrespada,
guiats per ell, retornaran a port.

Mentre, les dones, les mares i filles,
resten totes soles ben a prop del mar
i tot feinejant i adobant les xarxes,
callen i preguen, pensen en el far.

I com cada any la diada del Carme
colles de dones i homes de la mar,
des dels més grans a la gent més menuda,
hi van en romeria, cap al tard.

I sola en un racó, mig amagada,
hi podreu veure una pobreta nena,
una nena petita i dissortada
evitant fer notar la seva pena.

Que tot mirant la Verge marinera
amb els ulls plens de llàgrimes de dol,
diu: - Tu no en tens la culpa, Mare meva,
no en tens la culpa del meu desconsol!

És la necessitat de sobreviure
que porta els nostres homes a la mar,
la que m’ha deixada sense pare
i a grans penúries m’hauré d’enfrontar.

I quan jo sigui una dona casada,
també el meu home serà pescador
i pot ben ser que una altra torbonada,
em torni a renovar aquest vell dolor.

I és que les dones, les mares i filles,
de pescadors i de gent de la mar,
patim sovint angoixes i fatigues...
però sempre confiem en el teu far.

M. Roser Algué Vendrells

Tot i que no vaig enlloc , aquest és el darrer post de la temporada, he de descansar la vista. De totes maneres cada dos o tres dies miraré el correu electrònic per si algú "s'avorreix" i vol contactar amb mi...i durant uns dies encara donaré una ullada pel blog.


QUE   PASSEU  TOTS  I  TOTES  UN  BON  ESTIU,  
SI  POT  SER  FRESQUET  MILLOR.

36 comentaris:

  1. Hola M. Roser, primer de tot dir-te que trobaré a faltar el teu somriure... Espero i desitjo que el repòs la tranquil·litat i bons aliments doni el seu fruit...

    Un homenatge profund i sentit, en primer lloc pel record de la teva mare. I als homes de la mar, i com tu molt bé dius a totes les "dones que pateixen en silenci" tot sigui mirant cap al mar o terra endins.

    Que el far t'ofereixi sempre la bona flama...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Onatge, ha estat un plaer...i jo també espero que se solucioni encara que no depengui de tot això, però sempre ajuda...
    Trobo que aquesta festa és ideal per recordar tot el que es relaciona amb el món dels pescadors, sobretot les dones, que sempre ens toca la part més feixuga...mirem on mirem.
    Encara em mouré alguns dies pels blogs,però amb tranqil·litat...
    Avui la flama del far deu contrastar amb aquesta esplèndida lluna plena...
    Molts petons fins el far,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Ha de ser dur això de dir adéu a les barques i no saber quan tornaran...
    No tinc cap Carme a la família, però avui és també un dia una mica especial per a mi però per altres motius poc agradables.
    Petons

    ResponElimina
  4. No sé perquè a les dones sempre ens toca la pitjor part del pastís...
    Sento que aquest dia no et porti bons records, però ja sol passar això el que per uns és una festa pels altres...
    Una abraçada i bon estiu,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. infinitas gracias dulce y sensible poeta por regalarnos tan bello y emotivo homenaje , un besin de esta amiga admiradora.

    ResponElimina
  6. que se me olvidaba desearte feliz descanso princesa, un besin muy grande y no olvides que te estaremos esperando.
    ¡¡¡ cuida la vista mi niña ¡¡¡

    ResponElimina
  7. Amiga OZNA, muchas gracias por tus palabras, alguien tenia que acordarse de las mujeres de los pescadores...
    Descansaré todo lo posible y a ti te deseo un feliz verano y si te vas por ahí de turista, que lo pases muy bien. Todavía pasaré por tu blog...
    Besos y hasta pronto.
    M. Roser

    ResponElimina
  8. Reposa força, Roser.
    Continuarem escoltant la veu de les teves paraules.
    Fins molt aviat!

    ResponElimina
  9. Gràcies Jordi, faré tot el que estigui a l'abast de la mà... encara em veureu una setmaneta més pels blogs.
    Que tinguis un bon estiu i si fas vacances que les disfrutis...
    Una abraçada i fins aviat,
    M. Roser

    ResponElimina
  10. Que tinguis un molt bon estiu M.Roser...descansa aquets ulls...encara tenen molta feina per devant.
    Un petó ben gros desde Calella.

    ResponElimina
  11. Hola Rafael, moltes gràcies. Descansaré tan com podré i espero que els ulls puguin fer tota aquesta feina...
    Suposo que tu fas vacances de platja i també et desitjo molt bon estiu, però de tant en tant, fes una volteta pel camp per escoltar el soroll del vent entre els arbres...
    Un petó també per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  12. Estimada Maria Roser, espere que tingues el descans que et mereixes i que l'estiu t'acompanye carregat d'amistats i bons amics que de segur trobaran amb tu molta felicitat.

    M'agrada molt el poema homenatge que dediques a totes les dones que celebren la festa del Carme i a ta mare en particular. És molt intens i demostra una gran sensibilitat per part teua.

    Tirarem en falta les teues entrades, i les visites als nostres espais, però de segur que quan retornes ens dones una alegria molt gran.

    Molts b7s i a descansar i carregar piles!!!

    T'esperarem

    ResponElimina
  13. Hola Joana, bé descansar si que ho faré perquè tinc una piscina a tres minuts i prendré el sol com les sargantanes(espero que em deixin), perquè estic molt blanqueta i si mi porten potser algun dia de platja...

    Les dones sempre ens toca patir per una cosa o altra, siguem de mar o de terra endins...

    Pensa que poder utilitzar l'ordinador, m'ha anat molt bé ja que m'ha permès distraurem una mica
    i conèixer gent maca...

    Que passis també molt bon estiu i que la poesia t'acompanyi,
    M. Roser

    ResponElimina
  14. Precioso poema, un bonito homenaje.
    un grato placer pasar a leerte.
    que tengas una feliz semana.
    un abrazo.

    ResponElimina
  15. Muchas gracias Ricardo, por pasarte por mi blog y por tus palabras. Celebro que te haya gustado mi poema.
    Te devolveré la visita...
    Feliz semana también para ti.
    Un abrazo.
    M. Roser

    ResponElimina
  16. bon dia Roser, aquest post és preciós tant com la resta que véns penjant al teu fantàstic bloc, per descomptat descansa el temps necessari, però torna ...... som adiptos als teus lletres i forma meravellosa del veure i undo.
    un petonàs i cuida't

    ResponElimina
  17. escansa tot el que necessitis i espero llegir-te a la tornada.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  18. Hola STEVE, gràcies per les teves boniques paraules, ja saps que a mi també m'agraden molt els teus paisatges i flors...
    Descansaré tot el que em diguin, no aniré enlloc, però a casa també s'està bé, a més tinc un piscina al costat...
    Si sou "addictes" després us haureu de curar l'addicció,je, je,je...
    Un petó també per a tu i que tinguis un bon estiu,
    M. Roser

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies Magazine...faré bondat una temporada, que espero que no sigui molt llarga, perquè us trobo a faltar...
    Que tingueu un bon estiu, espero que no faci molta calor. Fins aviat.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  20. Hola mi querida amiga, a sido lindo leerte y viajar a través de tus letras imaginando el mar las barcas y la luz de la virgen que ayuda a los marineros tocar tierra y regresar a sus familias.
    cuídate amiga querida descansa tus ojitos que necesitamos disfrutar de tus inspiraciones y tu cálida amistad y compañía.
    un bezaso y un gran gran abrazo con mucho cariño.

    ResponElimina
  21. Amiga Atlántida, es que aquí en los pueblos pequeños, los pescadores y gente del mar, todavía celebran la fiesta de su patrona la Virgen del Carmen y yo pensé que sus mujeres bien se merecían un homenaje...
    Me cuidaré todo lo que esté en mi mano y espero que en setiembre todo esté normalizado.
    UN beso y un abrazo grandes para ti y hasta pronto amiga.
    M. Roser

    ResponElimina
  22. Descansa la vista i que ens continuï acompanyant la teva mirada dolça.
    Bon descans, apreciada M. Roser!

    ResponElimina
  23. Fanal blau , quin goig veure't per les meves petiteses, gràcies pels bons desitjos, faré tot el possible...
    Bones vacances i bon estiu, si pot ser ben fresquet...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  24. Hola amiga, como vas? mas DESCANSADITA?? ummm espero que así sea, cuídate mucho para que cuando regreses tengas mucho animo de compartirnos tus interesantes textos.
    un beso y un abrazo con mucho cariño

    ResponElimina
  25. Que tinguis uns dies de descans plens de felicitat, i que el mar, ja sigui aprop teu o lluny, et faci companyia! Bon estiu, petons.

    ResponElimina
  26. Hola amiga Atlántida ,si quieres que te diga la verdad, ni mejor, ni peor...mi médico está de vacaciones y tengo hora para el día nueve...menos mal que este año aquí hace un verano muy chungo y bastante fresquito y no sabe tan mal no poder salir por ahí.
    Ahora mismo llueve que da gusto y apetece quedarse en casita.
    Hasta pronto y gràcias por preocuparte.
    Un beso grande.
    M. Roser

    ResponElimina
  27. Gràcies Empar, jo també et desitjo un molt bon estiu, jo aquest any a caseta a fer bondat...algun dia a la platja? encara que amb aquest estiu que fa, no sap tant de greu , ara mateix plou a bots i barrals i gairebé no es veu el paisatge...
    Un petó ben gros i fins aviat,
    M. Roser

    ResponElimina
  28. Hola Roser, precioso homenaje a esas mujeres dle Mar, por mi pueblo no tenemos mar pero si una vigen qeu lleva ese nombre, asiqeu me subo a tu homenaje tambien y te dejo un abrazote grandote grandote...
    besitos

    ResponElimina
  29. Hola Mónica, muy contenta de encontrarte otra vez por mi pequeña casita y gracias por sumarte al homenaje a unas mujeres que, como muchas otras, suelen sufrir en silencio.
    Yo en mi pueblo tampoco tengo mar, pero desde mi terraza lo veo a lo lejos...

    Un beso grande,
    M. Roser

    ResponElimina
  30. Hola querida amiga... ¿como estas?
    haces caso a los médicos y descansas tus ojitos?? ok, bien ya faltan menos días para que puedas venir a tu espacio y saludarnos y ponernos al día de como estuviste en tu descanso.
    cuidese mucho que aca la esperamos.
    un besito enorme y bendiciones.

    ResponElimina
  31. Amiga Atlántida que ilusión verte por aquí...Yo si descanso los ojitos, pero la cosa no està muy clara(nunca mejor dicho). Ahora el médico està de vacaciones y hasta la primera semana de Setiembre no tengo visita. Teoricamente ya seria para graduarme la vista...La semana que viene iré a la montaña tres o cuatro días a ver que tal, pues hecho de menos andar por los montes como las cabritas
    Un besazo muy grande.
    M. Roser

    ResponElimina
  32. Holaa amiga querida, pues disfruta al máximo tu visita a la montaña, robale un pedacito a una nube y envíala hasta mi México, cuídate mucho si?
    te cuento que cerré mi blog, pero seguiré visitándote por aquí.
    un abrazo enorme con mucho cariño.

    ResponElimina
  33. Hola amiga Atlàntida, acabo de regresar de mis minivacaciones...
    el tiempo fue espléndicdo , con calorcito, pero a mi ojo no le han sentado muy bien, espero a ver que dirà el doctor...
    Me sabe mal que hayas cerrado tu blog, espero que nos sigamos comunicando con el mio, pues en mi corazón siempre habrà un pedacito guardado para una amiga de Méjico lindo.
    Muchos abrazos y un gran beso.
    M. Roser

    ResponElimina
  34. Hola Roser, me preocupa que tu ojo no este del todo bien, tienes que dejarle descansar.
    te cuento que tengo un rinconcito especial en el que seguire escribiendo sera un tanto privado, te enviare el link ok.
    besos cuidate espero tu visita cuando estes descansada.

    ResponElimina
  35. Gracias amiga Atlántida, por lo que he visto, no tiene mucho que ver el descansar el ojo para que mejore, creo que ni los médicos saben porque
    he tenido tantos problemas...El día 6 tengo que volver , a ver que pasa!!!
    Me hará mucha ilusión visitar tu nueva casita, pues seguro será muy linda.
    Hasta pronto y un beso grande.
    M. Roser

    ResponElimina
  36. Tant al mar com a la vida, i sobretot en l'amor, necessitem d'un far.

    ResponElimina